Tan de bo fos només opi + Anacronisme

Imatge

Habemus rata. Reflexions sobre el tema publicades a La Directa i La Burxa

 

Tan de bo fos només opi

 

En aquestes breus línies intentaré argumentar que la religió és falsa i sovint perjudicial; si vostè pensa que això pot desmuntar la seva fe en els contes de fades que li van fer creure a la infància i prefereix continuar-se autoenganyant, si us plau giri full. La religiositat és un fenòmen sociològic que ha aparegut, de manera gairebé automàtica, a les col·lectivitats humanes des de l’època de les cavernes. Algunes de les seves funcions, explicar els fenòmens naturals d’origen -inicialment- desconegut (-perquè plou? -són els angelets que fan pipí), alleujar la por de la mort i proporcionar seguretat davant els perills a través d’una suposada protecció sobrenatural. La fantasia de la nostra espècie ha quedat palesa amb la invenció de mites i llegendes riques i variades. La concepció divina i la resurrecció de Jesús de Natzaret, el poder del tòtem del Cocodril Sagrat, Zeus llançant llampecs des de l’Olimp, l’horòscop o els follets màgics del bosc. A vegades, trobem la necessitat de posar-nos unes ulleres psicodèliques per maquillar la dura i avorrida realitat de l’existència: és un insitint més vell que el cagar.

 

Però allò realment perillós de la religió és la seva tasca de control social. La creença compartida aporta cohesió i uniformitat grupal, que, com sabem, solen construír-se en oposició a l’altre, amenaça que potser caldrà eliminar: l’infidel (enemic exterior) i l’heretge (enemic intern). D’altra banda, l’organització del culte acostuma a instaurar castes sacerdotals privilegiades que acaben prenent com a objectiu la conservació i increment d’aquestes prebendes, de bracet amb la resta de classes dirigents. El seu estatus, no obstant, continua reposant sobre mites irracionals prou absurds que serien fàcilment qüestionables per qualsevol persona amb dos dits de front.

 

Els clergues imposen així la idea obligatòria, el dogma. En mantenen la vigència a través de l’adoctrinament des de la infància, el control quotidià dels adeptes -veiem la perversa institució del confessionari- i repressió de la dissidència, més o menys sanguinària. És una dictadura que s’extén a totes les facetes de la vida, igual que passa a qualsevol secta -recordem que la diferència entre secta i religió no és altre que el nombre de seguidors- o règim totalitari estil Corea del Nord. De fet, la mateixa idea de Déu és la màxima expressió del Gran Germà de George Orwell. Ésser omnipresent i omnipotent, vigila a tothora els teus actes i pensaments; té la facultat de castigar-te ja no amb el Gulag, sinó amb la tortura eterna a les marmites de l’Infern. Els sentiments de culpa que genera aquesta cruel forma de terrorisme psicològic poden ser atenuats, a la vegada, pel sacerdot: ell té el virus i té la vacuna. Però tranquil, ningú t’observa mentre et toques entre les cuixes -si ho fés, l’haurien de tancar entre reixes, marrano!- Que sí, comprenc que hi ha mossens de barri que són bona gent i el missatge d’altruïsme de Jesús de Natzaret té aspectes positius, però si parlem d’un sever patriarca barbut de veu atronadora que reposa en un núvol, no podré fer més que riure pel surrealisme dela broma i plorar pel mal que va fer el sistema “educatiu” franquista.

 

Anacronisme

 

Del grec ανά, contrari i χρόνος, temps, un anacronisme és una inconsistència temporal; especialment la juxtaposició de persones, esdeveniments, objectes i costums pertanyents a diferents períodes cronològics. Sí, visionar amb un ordinador portàtil la cimera ritual dels druides d’una secta tardorromana és un exemple destacat d’aquest concepte. Pensem que, quan ens morim, anirem a una calorosa cambra subterrània on dimoniets eixelabrats ens pessigaran els mugrons amb unes tenalles si ens neguem a adoptar les prohibicions sexuals de les tribus ramaderes de l’antiga Judea. Discutir sobre quin dels candidats a gran xaman serà més o menys progre o fatxa és com plantejar-nos quin faraó egipci ens sortiria més bolivarià, anarcosindicalista o neoliberal. No és necessari repassar la llista de crims contra la humanitat que ha protagonitzat la Santa Mare Església -perquè, per fer-ne un mínim resum, faria falta omplir totes les pàgines d’aquest setmanari durant les properes dècades- ni entrar en debat sobre la veracitat científica de les multiplicacions alimentàries o les inseminacions-per-colom. El vostre lloc no és als telenotícies, sinó als museus i els llibres d’història. Deixeu en pau a la canalla, a les dones i fins i tot als mateixos simpatitzants del missatge social de Jesús de Natzaret. Entregueu els rosaris, dissoleu-vos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s