Un home de missa per controlar els Mossos

>Relleu continuïsta a Interior: El democristià Ramon Espadaler, successor de Felip Puig

Imagen

Els mètodes de la Brigada Mòbil han acabat per costar-li el càrrec a Felip Puig, que passa a ocupar la cartera d’Empresa i Ocupació en substitució de Francesc Xavier Mena. Interior queda ara en mans d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC); l’executiu de Mas manté així la quota de tres conselleries democristianes després de la sortida de Pilar Fernández Bozal (Justícia). L’home escollit per Duran i Lleida per assumir el comandament dels cossos de seguretat de la Generalitat és Ramon Espadaler, polític de llarga trajectòria que s’havia destacat com a conseller de Medi Ambient de la darrera legislatura Pujol i posterior opositor de les polítiques ambientals del Tripartit. Espadaler és un catòlic devot, que s’oposa a l’avortament i a la laïcitat institucional. El nou conseller d’Interior afirma que el seu serà un mandat de “continuïtat” en el que es seguirà “un mateix model”.

Ascens polític

Ramon Espadaler i Parecisas (Vic, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la UB i va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB; ha escrit també diversos llibres sobre història medieval catalana. Militant d’Unió des de 1989, Espadaler té un extens currículum institucional. Diputat per CiU des de 1992 -amb un parèntesi entre 2000 i 2003-, va ser tinent d’alcalde de Vic (1999-2001) i Sant Quirze de Besora (1991-1999). Va consolidar-se dins l’aparell de govern a l’últim mandat de Pujol, essent nomenat director general d’Administració Local (1999-2001) i tot seguit conseller de Medi Ambient (2001-2003). Durant els governs de Maragall i Montilla fou el portaveu de l’oposició sobre temes ecològics; va formar part també de la comissió que va negociar l’Estatut a Madrid. A més de conseller, actualment és portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU.

Enemic de l’ecologisme

Com a titular de Medi Ambient, Espadaler va negociar amb el govern Aznar l’execució del Pla Hidrològic Nacional espanyol. En principi partidari del transvasament de l’Ebre que volia l’Estat, finalment es va fer enrere i va proposar una alternativa encara més costosa i faraònica: dur l’aigua des del Roine francès. En una visita institucional a Deltebre, el 2002, va haver de ser protegit per 30 policies i Guàrdies Civils de la mateixa xifra de manifestants que l’acusaven de “traïdor” i “botifler”. Els grups ecologistes van ser els grans detractors del seu mandat. Espadaler va tirar endavant una ampliació de l’estació d’esquí de Baqueira que va rebre 437 al·legacions d’associacions conservacionistes, col·lectius que també van denunciar opacitat i una mala gestió de dos casos de vessaments tòxics a l’Ebre i el Llobregat per part d’Ercros i Endesa.

Amb l’arribada al poder del Tripartit, el nostre home va esdevenir especialment crític amb l’actuació d’Iniciativa-Verds; grup definit, segons ell, per les seves polítiques “happy flowers”. La gestió de la sequera del 2008 li va suposar un context favorable per exercir oposició contra els paradigma ambiental dels ecosocialistes, amb el conseller Francesc Baltasar al capdavant. Tampoc li agradava gens el “bio-pijo” Joan Saura, que llavors ocupava la cartera d’Interior. Discrepava de les mesures restrictives cap al vehicle privat, i denunciava falta de “mà dura” amb el moviment okupa i una política massa laxa contra les “mal anomenades drogues toves”. El 2010, d’altra banda, Espadaler va votar en contra de la prohibició de les curses de braus a Catalunya, posicionament que va defensar per raons de “llibertat personal”.

Home de missa

De manera coherent amb la seva adscripció política, Ramon Espadaler és home de profundes conviccions religioses. Fidel pietós de l’Esgésia Catòlica, defensa els dictats morals de la institució vaticana. No a l’avortament, no a l’eutanàsia i no a l’adopció per part de parelles homosexuals. Antagonista de les postures poc catòliques de les dues edicions del Tripartit, és adversari declarat del laïcisme institucional, que considera una “acció bel·ligerant i proactiva de l’Estat contra el fet religiós”. Reivindica la presència de la religió a la vida i l’escola públiques, i lluita per aconseguir un seguit de “drets”, com ara el “dret a la vida”, el “dret dels pares a escollir l’educació per als seus fills” i el “dret de les criatures a tenir pare i mare”. El nou conseller va ser un dels pocs diputats catalans que van acudir a la vista de Joseph Ratzigner a Barcelona, el 2010, quan va entusiasmar-se amb “l’ús del català per part del Sant Pare”. Es desconeix l’influx que la fe d’Espadaler pugui exercir sobre la conselleria, ja que la missa del Dia de les Esquadres ja va ser reinstaurada pel seu antecessor, Felip Puig, després del parèntesi aclerical del 2003-2010. A diferència de la vicepresidenta Joana Ortega, però, no espera “l’ajut de Déu” a l’hora d’exercir el seu càrrec, doncs al ser investit conseller va acollir-se a la fórmula de promesa habitual.

Delfí d’en Duran

Ramon Espadaler és considerat com un dels homes més fidels a Duran i Lleida al sí d’UDC. És aquest “padrí” polític qui va aconseguir-li la conselleria d’Interior, de la mateixa manera que el va nombrar director general d’Administració Local de la Generalitat, el 1999, i dos anys després secretari general del comitè de govern d’Unió Democràtica. Al 2003 arribaria a la presidència del consell nacional del partit, que encara avui manté. Recentment va rebutjar la creació d’una comissió d’investigació parlamentària sobre el Cas Pallerols, una trama de desviació de diner públic procedent de subvencions per formar persones aturades cap a la caixa d’UDC. Per altre cantó, a diferència de Duran, Espadaler sí que s’ha convertit a l’independentisme, opinió que va expressar per primera vegada el juliol passat a Catalunya Ràdio.

Canvia la persona, no les polítiques

A nivell mediàtic, des de la seva designació Espadaler ha hagut de prometre solucions a les polèmiques generades arran de l’onada d’atracaments a habitatges a la Costa Brava i l’explosió d’una bomba al macroprostíbul empordanès Paradise. No obstant, no podrà esquivar la seva responsabilitat davant la violència de la Brigada Mòbil, que comença a generar indignació dins el propi cos dels Mossos. El greu episodi de brutalitat perpetrat durant el desallotjament d’una nau ocupada per persones migrants al Poblenou, fa dues setmanes preveu una continuïtat de les tàctiques dels antidisturbis de la policia catalana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s