12-O: Qui ens defensarà dels bàrbars?

Image

 

Octubre sempre ens depara aquell dia gris, més que gris en blanc i negre… Ressaca de genocidi i flaire de ranci, exabruptes de closca-buits amb banderes del pollastre i la pallassada del passeig de la militarada. Ballen els sabres, los hombres de Paco desempolseguen la camisa blava i els seus fills fan mítings a la plaça del poble. Els neardentals de la caverna mediàtica brandeixen el garrot i bramulen grunys, rugits i renecs diversos contra la tribu del costat, la nostra. Catalunya. Qui la defensarà dels bàrbars?

Qui sinó el Presidentíssim, la puta, la Ramoneta, el Comte de Godó i la faraona de la patronal. Artur Mas puja al carro de la independència amb una astuta maniobra electoralista. És que resulta que, d’un dia per l’altre, CiU s’ha tornat indepe. Per què? És una cortina de fum per distreure de les retallades, una operació de màrqueting electoral per rascar la panxa als dos milions de manifestants de l’11-S? Mas desitja la clau de la caixa, o el que vol és lluir els honors de cap d’estat? Cap sorpresa: més vots, més diners, més poder. De Gran Retallador a Pare de la Pàtria: Quina jugada, tu!

És aquesta independència d’estelada blava, que només aspira a canviar la Guàrdia Civil pels Mossos d’Esquadra i l’Emilio Botín per l’Isidre Fainé. I els calés, sempre els calés. Una, gran, i neoliberal, rojigualda o quatribarrada, un canvi de drap al màstil del balcó dels edificis oficials. Un nou estat de la UE? És fàcil rebel·lar-se contra l’opressoret, una decadent primatocràcia en putrefacta descomposició. Però, Artur, tindries el que cal per enfrontar-te a qui talla el bacallà de veritat, l’emperatriu Angela Merkel? M’hi jugo el que vulguis que no. L’únic que vols és canviar d’amo. Sortir del foc per caure a les brases.

D’altra banda, si en alguna cosa hi ha consens és en que Espanya és molesta, Espanya sobra. No volem un país capitalista, però encara pitjor és viure en un Estat feudal, sobretot en aquest de tan cutre-salsitxero, retrògrad i horteres a més no poder. Quin descans suposaria enviar a prendre per ja se sap on a la monarquia, la Conferència Episcopal, el Sálvame i el Ejército i les duquesses… Malgrat tot, potser en un país més petit seria més fàcil fer la revolució. I jugaríem els mundials de futbol! Així doncs, està decidit: volem com a ministre de l’Interior a Felip Puig.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s