Quan Mussolini bombardejava Catalunya

Image

>L’associació AltraItalia exigeix a l’Estat Italià que demani disculpes pels crims de la Guerra Civil

>Els aparells de l’Aviazione Legionaria van llençar un milió de quilos d’explosius sobre la ciutat

MARC RUDE | 11-6-12

Que l’Estat Italià demani perdó pels bombardejos amb els que l’aviació de Mussolini va atacar Barcelona durant la Guerra Civil. És l’objectiu que persegueix l’associació AltraItalia, un col·lectiu format el 2009 per gent italiana de l’àmbit de l’esquerra que resideix a Barcelona. Durant el conflicte bèl·lic, l’Aviazione Legionaria va descarregar sobre la ciutat els primers bombardejos “dirigits expressament a assassinar i terroritzar la població civil”, causant milers de víctimes mortals.  L’1 de juny, AltraItalia va presentar una querella als jutjats de Barcelona que denuncia per crims de lesa humanitat els militars italians que van perpetrar la matança i, en el seu defecte, el govern de Roma. El 2 de juny de l’any passat, coincidint amb l’aniversari de la República Italiana, ja es va portar el cas a l’Audiència Nacional espanyola conjuntament amb dos testimonis dels bombardejos, Anna Raya i Alfons Cànovas, però el tribunal va desestimar la demanda al·legant que no tenia “competència territorial” per actuar. El més probable és que el procés acabi a les mans del Tribunal Europeu. La iniciativa vol aconseguir que l’Estat Italià reconegui els crims i es disculpi amb la població de Barcelona; no s’exigeixen diners, en tot cas una indemnització simbòlica i, més que res, una restauració moral a les víctimes. A nivell parlamentari, la proposta té el suport d’ERC i ICV, però està bloquejada per CiU.

    Si la justícia espanyola no actua, AltraItalia presentarà un recurs al Tribunal Europeu”

L’historiador i membre d’AltraItalia Flavio Guidi, que concedeix una entrevista per aquest setmanari, recorda que Alemanya ja es va disculpar per Gernika als anys 90′, mentre que Itàlia no ha reconegut mai els crims que va cometre el règim de Mussolini. Guidi considera que, a nivell intern i internacional, persisteix el clixé de que la gent italiana és “brava gente”, incapaç de protagonitzar episodis tan lúgubres. “Si bé el feixisme de Mussolini va ser menys mortífer que els de Hitler o Franco, continua sent feixisme, i va fer mal, i molt”, afirma Guidi. “A Iugoslàvia va matar mig milió de persones i a Etiòpia va utilitzar armes químiques; el govern mai s’ha disculpat”. A la vegada, AltraItalia denuncia que en ciutats italianes com Roma, Trieste i Arezzo es mantenen i inauguren espais dedicats als voluntaris feixistes “caiguts” durant la Guerra Civil.

Objectiu: la població civil

La ciutat de Barcelona comparteix amb Gernika el trist honor d’haver sigut víctima dels primers bombardejos per saturació de la història. L’ús intensiu de l’aviació per atacar la població no combatent a la rereguarda era una tècnica “innovadora” que nazis i feixistes italians van assajar a la Guerra Civil, essent aplicada després pels dos bàndols de la Segona Guerra Mundial. L’Aviazione Legionaria, amb base a Son Bonet (Mallorca), va llençar un milió de quilos d’explosius sobre Barcelona entre el 13 de febrer del 1937 i el 25 de febrer del 39. Segons el meticulós estudi de Josep M. Solé i Joan Villaroya “Catalunya sota les bombes”, els bombardejos sobre la ciutat van matar a 2428 persones, en van ferir 7000 i van destruir 1808 edificis.

Image
La Barceloneta va ser un dels barris que més van patir els atacs aeris. El port, les instal·lacions industrials de La Maquinista i el nus ferroviari de l’Estació de França eren objectius prioritaris dels bombarders. Anna Raya, que llavors tenia 8 anys, fa memòria: “Era a l’escola quan vaig tenir la impressió de que tot ens queia a sobre. Hi havia fum, crits, i moltes persones mortes. Va entrar un soldat, em va agafar i em va enfilar a un camió ple de gent morta i ferida. Jo tenia un tros de metralla clavat al cap. Ens van baixar al dispensari; el terra estava ple de sang, que baixava per la vorera fins arribar a la clavaguera. Espantada, vaig arrencar a córrer cap a casa”. La mare d’Anna havia vist des del balcó com queien les bombes sobre el col·legi. “Tota la meva classe, inclòs el professor, va morir al bombardeig; al barri van ser atacades 5 o 6 escoles”, explica Anna, que recorda com “vèiem venir els avions, que volaven baix, i ens tiràvem a terra: ametrallaven a tothom qui es movia”

    “Els avions volaven baix i ametrallaven a tothom qui es movia”

Image

A Catalunya van ser atacades 143 poblacions; van patir especialment l’àrea de Barcelona, l’Empordà, el camp de Tarragona i Lleida. A Granollers, el 31 de maig del 38, dia de mercat, en pocs minuts van morir 224 persones en un atac directe de l’aviació italiana. El 2 de novembre del 37, el bombardeig d’una escola de Lleida en matava a 50. L’Aviazione Legionaria va arribar a massacrar, durant els últims dies de la guerra, les columnes de persones refugiades -moltes d’elles dones i nens- que fugien cap a la frontera francesa. D’altra banda, la societat civil catalana va reaccionar amb una energia que citaria Winston Churchill al donar ànims al poble britànic davant les bombes nazis. En pocs mesos es van construir uns 2000 refugis antiaeris -1300 d’ells a Barcelona-, en la majoria dels casos de forma autogestionada i fruït la iniciativa del teixit associatiu local. Després, la Generalitat crearia la Junta de Defensa Passiva, l’agost del 37. Alguns dels refugis estan actualment oberts al públic, com el de la Plaça del Diamant a Gràcia i el de la Placeta Macià a Sant Adrià del Besòs.

Els bombardejos horroritzen el món

Els bombardejos del 16 al 18 de març del 38, els més destructius de tota la guerra, commocionen a l’opinió pública mundial. L’ambaixador nord-americà Claude Bowers escriu: “Les bombes no perseguien cap objectiu militar, eren llençades deliberadament sobre el centre de la ciutat, a la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant i descansant al llit”. El comte Ciano, ministre d’exteriors de Mussolini, explica a les seves memòries que els bombardejos van ser ordenats directament pel dictador, que es va congratular amb la massacre, tot afirmant: “Estic content de que els italians aconsegueixin provocar horror amb la seva agressivitat”. El general Francesco Pricolo, que comandava els esquadrons de bombarders, definia la seva estratègia a la perfecció: “Hem de crear una sensació de terror immediat sobre la població enemiga, destruint continuadament la ciutat, els centres urbans i totes les fonts de vida, sotmetre’ls a un malson del que no puguin despertar”.

Franco i Mussolini

Els historiadors coincideixen en afirmar que l’ajuda militar de Mussolini va ser decisiva per la victòria de Franco. La Itàlia feixista va ser, amb gran diferència, el país estranger que més va implicar-se a la guerra. Mussolini va enviar als “nacionals”, entre d’altres, 80.000 militars, 240.000 fusells, 3436 tancs i 763 avions. Els seus “voluntaris”, però, constituïen una tropa indisciplinada i desmotivada; el 25% tenien antecedents penals. Segons relatava el Manchester Guardian “els italians no desitgen anar a lluitar a Espanya per motius sentimentals, sinó alentats per la paga que se’ls hi ofereix”.

    L’ajuda de la Itàlia feixista va ser decisiva per la victòria de Franco

Poc després de l’aixecament militar, el 29 de juliol del 36, Mussolini envia els primers 12 bombarders al Marroc per cobrir el trasllat de l’exèrcit africà de Franco a la península. Tot i que van repintats per dissimular-ne l’origen, tres dels aparells s’estavellen, un d’ells a França, i al dia següent tota la premsa europea es fa ressò de l’operació. A finals d’agost, l’aviació i els Camises Negres -milicians feixistes- italians arriben a Mallorca i n’impedeixen la reconquesta republicana. El sanguinari “comte” Rossi pren el comandament de la Falange a l’illa i comença una campanya de repressió que deixa més de 500 morts. La primer gran intervenció del contingent italià és a la presa de Màlaga, on col·labora en la seva posterior “neteja” i ametralla la població que en fuig. El febrer del 37, les tropes de Mussolini es constitueixen en el Corpo di Truppe Volontarie (CTV), que patirà una important derrota a la batalla de Guadalajara davant la XII Brigada Internacional, on hi combaten molts italians antifeixistes. Posteriorment, el CTV participarà a la conquesta de Santander, la batalla de l’Ebre i la invasió de Catalunya. D’altra banda, els submarins italians atacaran durant tota la guerra els vaixells que porten subminstraments a la República, cometent accions de pirateria contra naus de països neutrals.

Juan March i “l’or de Roma”

L’ajuda de la Itàlia feixista no li va sortir gratuïta als franquistes. El banquer mallorquí Juan March va pagar a Mussolini un milió de lires per a l’enviament dels primers avions i 5 milions per la conquesta de Mallorca, que també es va sufragar amb l’or de la seu del Banc d’Espanya a l’illa. Una investigació de la revista Sàpiens ha descobert que la República Italiana, proclamada el 1946, va continuar cobrant a Franco el deute contret durant l’etapa feixista, almenys fins el 1954. La factura de la intervenció militar italiana es va valorar en 8.300 milions de lires, que l’Espanya franquista havia de fer arribar entre el 1942 i el 1967. Es calcula que finalment se’n van pagar uns 5.000 milions.

Les fantasies imperials del Duce

L’Estat Espanyol era una peça important dins la fantasia de Mussolini de fer reviure l’Imperi Romà i convertir el Mediterrani en un “Mare Nostrum” italià. El dictador va conspirar contra la II República finançant els sectors carlins, alfonsins i falangistes, desitjós d’establir un estat satèl·lit a Espanya que l’ajudés a consolidar la seva hegemonia a la zona. La principal ambició era controlar les Balears, base estratègica de cara a un eventual enfrontament amb França. Mussolini desitjava una guerra ràpida, doncs volia evitar complicacions diplomàtiques amb Gran Bretanya i França. Però davant la lentitud de l’avenç de Franco -que volia allargar la guerra per poder exterminar minuciosament els simpatitzants de la República- i l’arribada d’ajuda soviètica, el dictador italià es va veure obligat a enviar cada cop més material i soldats per garantir la victòria del seu aliat. La Guerra Civil portarà a la consolidació de l’eix germano-italià, amb la signatura del Pacte d’Acer el maig del 39. L’expansionisme militar del Duce, des d’Etiòpia (1935) a Albània (1939) i la posterior entrada a la Segona Guerra Mundial acabaran en una dura desfeta, així com ell mateix serà afusellat i penjat de cap per avall a la Piazza Loreto de Milà, el 21 d’abril del 1945.

Image
Voluntaris antifeixistes

Prop de 5000 voluntaris antifeixistes italians van lluitar al bàndol republicà. La majoria, uns 3500, van adherir-se a les Brigades Internacionals, organitzades per la Internacional Comunista. La Brigada Garibaldi va participar als combats per la defensa de Madrid i la batalla de l’Ebre, i va inflingir una derrota flagrant a les tropes enviades per Mussolini a la batalla de Guadalajara. Va ser una fita important per la dissidència antifeixista a Itàlia, país que ja portava més de 15 anys sota la bóta del Duce. Però així com el primer contingent de brigadistes no arriba fins l’octubre del 36, el 17 d’agost ja van marxar al front els primers milicians de la Colonna Italiana, integrada a la Columna Ascaso. Com explica l’historiador Flavio Guidi, aproximadament 800 italians van allistar-se a les milícies llibertàries i poumistes. Entre ells destaca l’anarquista Camillo Bernedi, organitzador del Gruppo Guerra di Classe. El col·lectiu editava un setmanari, finançat per la CNT, que criticava obertament els processos de Moscou i la deriva estalinista dels comandaments republicans. El 5 de maig del 37, dos dies després de l’assalt a la Telefònica, Bernedi i Francesco Barbieri, conegut com “el Durruti italià”, van ser detinguts per 11 militants d’U.G.T. i un agent de policia. Poc després, el cadàver de Bernedi va aparèixer a les Rambles i es va trobar el cos de Barbieri a la Plaça de Sant Jaume.

L’ajuda de Mussolini a Franco

80.000 militars
240.000 fusells
3436 tancs
763 avions

Les víctimes dels bombardejos

2428 Barcelona
4736 a Catalunya
El 70% de les morts civils per atacs aeris a l’Estat van ser catalanes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s