Retallades i externalitzacions perjudiquen la continuïtat de les escoles bressol públiques

Grans empreses conquereixen la gestió dels centres en detriment de la qualitat pedagògica i les condicions laborals del personal

 

Després que, el 2007, Zapatero prometés escoles bressol gratuïtes per tothom, l’educació infantil ha estat un dels segments més afectats per les retallades del govern de Rajoy. El ministre Wert va arribar a declarar que “l’educació entre els 0 i els 3 anys no és educació, sinó conciliació”, paraules que contrasten amb la idea de que l’etapa és bàsica pel desenvolupament de la persona, concepció que comparteixen les comunitats pedagògica i científica. La política eductiva dels populars es complementa amb un canvi legislatiu aprovat el 2009, que permet que la gestió de les escoles bressol públiques es pugui adjudicar a empreses privades. Abans, només es podien presentar a concurs cooperatives i associacions sense ànim de lucre, que ara no poden competir amb grans corporacions que s’ofereixen a fer-se càrrec del servei a un cost molt inferior. L’opinió unànime entre els col·lectius i organitzacions que treballen al sector és que aquestes empreses prioritzen el benefici econòmic davant la tasca pedagògica. Les externalitzacions, que Esperanza Aguirre ja aplica des del 2008, han comportat la precarització de les condicions laborals del personal i una rebaixa generalitzada de la qualitat educativa. La gestió dels centres ha anat a parar a mans d’empreses com CLECE, propietat d’ACS, la constructora de Florentino Pérez, que durant els últims anys s’ha dedicat a la caça de concursos públics. Responsable de concessions com la neteja de diverses universitats i de totes les instal·lacions de la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil, en els últims temps ha decidit fer negoci en l’àmbit dels serveis socials, i ha obtingut la gestió de menjadors per a persones sense recursos o el Servei d’Assistència Domiciliària de la Comunitat de Madrid. CLECE s’ha fet amb el control d’un centenar d’escoles bressol a tot l’Estat, 12 d’elles a Catalunya i 3 a la ciutat de Badalona (PP). Una altre beneficiària del procés ha estat la multinacional Eulen, companyia vinculada a la família Mayor Oreja, que combina l’atenció educativa de la petita infància amb tasques com la seguretat privada al metro de Barcelona i les escortes al País Basc.  Avui en dia, més de la meitat de les escoles bressol que hi ha a l’Estat són privades, i el dèficit d’oferta pública ha dut a la proliferació d’establiments il·legals on els infants són “aparcats” en condicions deplorables.

La formació de governs de dreta a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya també ha comportat greus conseqüències per la continuïtat del model d’Escoles Bressol Municipals (EBM). A la capital catalana, el consistori de Trias ja va anunciar el setembre que l’Ajuntament no construirà més llars d’infants, i que d’ara en endavant apostarà pels concerts amb la privada i l’externalització de la gestió de les escoles de titularitat municipal. Un canvi de model que es va concretar el 17 d’abril, quan el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va anunciar les mesures que aplicarà de cara al curs que vé. Aquestes consistiran en l’increment de la ràtio d’alumnes per aula, una reducció del personal de suport a l’hora de dinar i l’augment de la quota que han de pagar les famílies. Ardanuy va establir, a la vegada, les condicions del concurs per la gestió indirecta -privada- de les EBM Jaén, Caspolino i Patufets. Janet Nolla, educadora de l’EBM Les Quatre Torres, declara: “L’Ajuntament, en el seu plec de condicions, dóna més importància a la part econòmica que a la pedagògica. Això vol dir que per davant de tot hi ha els diners, i no els infants, les famílies, i l’educació”. A l’altra vorera de la Plaça Sant Jaume, el 18 de maig, la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, afirmava que retallarà un 33% l’aportació de la Generalitat al finançament de les EBM. El preu de les escoles bressol que depenen directament del govern català augmentarà, d’altra banda, prop d’un 30%. Els pressupostos de la conselleria sí que arribaran, no obstant, per a sufragar un programa que vol introduir a l’escola els valors de l’empresa i l’esperit emprenedor, des de l’educació infantil fins al batxillerat.

L’alcaldia convergent de Barcelona ha posat en peu de guerra a les més de 700 treballadores i a les famílies dels infants de les 92 escoles bressol municipals que hi ha a la ciutat. La indignació que han provocat les retallades ja es va veure reflexada el novembre passat, amb la presentació d’un manifest condemnatori per part del Col·lectiu de Mestres de les Escoles Bressol i Serveis Complementaris Municipals de Barcelona. Amb més de 25000 adhesions, el document clama per la necessitat de “defensar un model educatiu a les escoles bressol que funciona i és reconegut a nivell mundial, fruït d’una història de més de 30 anys de lluites veinals”. A la vegada, des de llavors que es denuncia a la persona que Trias ha col·locat com a gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), l’ens responsable de la gestió dels centres. Manel Medeiros, ara militant d’Unió, és un ex-dirigent de Plataforma x Catalunya que sent “gran respecte per Anglada” i no ha renunciat a la seva ideologia xenòfoba. Centenars de cartes han demanat el seu cessament o dimissió. Les mobilitzacions han continuat durant aquest any, i els dies 8, 9, i 10 de maig l’agrupació d’Escoles Bressol Indignades va convocar una vaga que va tenir un seguiment proper al 50%. L’educació infantil també s’ha sumat a la vaga general de l’educació del dimarts 22 de maig. El col·lectiu de mestres, Escoles Bressol Indignades i la Plataforma 0-3 BCN, que agrupa un ampli ventall de sindicats i partits, s’oposen a les retallades i a unes externalitzacions que, segons un informe del Síndic de Greuges del 2007, ja han comportat a altres municipis una “pèrdua de qualitat del servei, el deteriorament de les condicions laborals i l’encariment per a les famílies”. Joan Cela, mestre de l’EBM Can Dragó, explica: “una pregunta que nosaltres fem a l’Ajuntament és que, si l’escola bressol és de per sí deficitària, com pot ser que per una empresa privada sigui un negoci? D’on treurà aquests diners?”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s