La indústria de la cooperació

Les ONG’s més importants adopten el funcionament i el llenguatge de l’empresa transnacional capitalista. Només cal passejar-se per la ciutat per veure de quin peu calcen. Exèrcits de treballadors precaris desplegats a les cantonades, ofensives de persuasió publicitària a les parets del metro i tota una bateria de mesures focalitzades en un únic objectiu visible: calés, calés, calés. Grans organitzacions jerarquitzades que no poden el·ludir el risc implícit de tota burocràcia, en què la finalitat original perd protagonisme davant la necessitat d’autoperpetuar-se, d’alimentar la màquina, que creix en volum i complexitat atrapada en la seva pròpia dinàmica. Demanar diners al Nord per fer coses al Sud o fer coses al Sud per justificar els diners demanats al Nord?

Les grans ONG’s són empreses que venen un producte. A través del seu departament de màrketing, creen una necessitat o en potencien una que ja existia, per després satisfer-la a canvi d’una compensació econòmica. “Solidaritat”, “cooperació”, o sabó per a les consciències brutes d’una societat que s’indigesta mentre dina veient la fam per televisió. No pateixis, honrat ciutadà, dóna’ns el teu número de compte, i a canvi de tants euros al mes podràs dormir tranquil. Així de fàcil. Llavors, sorgeix la gran pregunta. És possible cooperar amb un Sud desolat per la cobdícia de les multinacionals a través d’organitzacions que hi caminen amb les mateixes sabates? No seran les ONG’s la cara amable d’un únic dispositiu que assegura el domini econòmic, polític i ideològic del Sud per part del Nord?

Paral·lelament a la seva integració en el sistema econòmic capitalista, l’estreta dependència que tenen les ONG’s respecte a l’estructura política de l’estat no ofereix gaire més esperances. Organitzacions no-governamentals? Costa d’empassar-s’ho, quan grups com Save The Children o Mundubat reben més del 90% dels seus ingressos de les arques públiques. Les velles metròpolis que van esclavitzar el Sud, ara es vanten de fer arribar diners a les seves antigues víctimes. Uns governs que defensen a capa i espasa les pràctiques usurpadores de les multinacionals que desembarquen al Sud sota la seva bandera, que tantes vegades han enaltit tiranies i manipulat dirigents per interessos pecuniaris, ara es presenten com a benefactors i mecenes. L’estat no pot estar disposat a finançar projectes realment transformadors que busquin l’empoderament de les comunitats del Sud, perquè fer-ho aniria contra els seus propis interessos. Comprar amistats influents, maquillar la memòria colonial i aconseguir un ambient més atractiu per als “inversors nacionals”… aquestes són activitats que sí són ben pròpies d’un estat.

No és difícil d’imaginar el model de cooperació que emergeix des dels punts de vista esmentats. La indústria comercial de la caritat,  la solidaritat vertical;  beneficència des de dalt cap a baix, portadora dels valors, requisits i contrapartides que imposa el Nord. Grans organitzacions operadores de les vel·leitats paternalistes d’una societat que, al posseir els diners, creu tenir així també les respostes i les veritats. El Blanc bo busca negre pobre i les guerrilles del màrketing de KONY 2012. Bones intencions en busca de venedors de bones intencions.

És possible un altre model de cooperació? És probable. De fet, a més petita escala són molts els col·lectius que promouen i practiquen un altre tipus de relació amb el Sud, una relació d’igual a igual; solidaritat horitzontal, o simplement, solidaritat. Intercanvi i confiança mutus, ènfasi el la transmissió bidireccional de coneixements, de lluites, de necessitats. Compartir el pa amb el company, no llençar-li unes quantes molles al pobre miserable. Un model on les estructures empresarials, el màrketing, i el cop de talonari no només no hi falten, sinó que hi sobren.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s