El jutge considera provat que José Mestre era la persona clau d’una xarxa transnacional de narcotràfic

>Fiança de 150 milions pel “Don” del port de Barcelona, acusat d’importar 1700 quilos de cocaïna
>Montilla el va condecorar el 2010 com a “millor empresari del ram de la logística”

 

MARC RUDE | 9-4-2012

José Mestre, l’empresari del port de Barcelona acusat de liderar una xarxa transnacional de tràfic de cocaïna, torna a seure al banc dels acusats. L’Audiència espanyola ha reobert el procés contra els 15 responsables de l’organització, que aniran a presó si no dipositen una fiança col·lectiva de 150 milions d’euros. El jutge Fernando Andreu considera provat que Mestre “seria la persona clau de tot l’entramat, al ser qui hauria ofert la possibiltat d’utilitzar les infraestructures del port barceloní, controlades per ell, per introduir la droga”, sufragant un 30% de les despeses per la importació d’un total de 1700 quilograms de la substància des d’Amèrica Llatina. Ex-director  general de Terminal de Contenidors de Catalunya (TERCAT), la major operadora logística del port, Mestre va ser detingut el 22 de juny de 2010 al descobrir-se la seva implicació alhora de facilitar l’entrada de diverses partides de coca, procedents sobretot de Panamà. El jutge va decretar llavors el seu ingrés a presó, d’on en va sortir el juliol de l’any passat sota una fiança de 10 milions d’euros.

A finals del 2009, la policia espanyola, alertada per les autoritats britàniques, va començar a investigar les activitats d’un grup que feia arribar a l’Estat grans quantitats de la droga per via marítima, oculta dins de contenidors de mercaderies legals. La recerca va desvetllar que la identitat del cervell de la trama, conegut dins la organització amb el sobrenom de “el Don”, corresponia a la de José Mestre, poderós potentat del sector portuari. El 25 de maig de 2010, Mestre es va reunir amb el narcotraficant mexicà Héctor Murillo a l’hotel NH Constanza de Barcelona per ultimar els preparatius per acollir un carregament. Aquella mateixa tarda, Mestre va ser condecorat per  l’ex-president José Montilla com el “millor empresari del sector” en el marc del Saló Internacional de la Logística.

Un “bon vivant”

Propietari del Grupo Mestre i soci o directiu de més de 50 empreses, als 53 anys José gaudeix d’una immensa fortuna. Durant el registre de la seva mansió de quatre plantes al barri de Pedralbes, on vivia entre luxes servit per 7 minyones, es van trobar obres d’artistes com Miró, Picasso i Tàpies, que van ser intervingudes per ordre judicial. A la caixa forta del seu despatx hi guardava 40.000 euros en aquesta moneda i altres divises, que necessitava “per les despeses corrents de la casa”; al garatge hi aparcava 8 cotxes, entre ells un Porsche i un Rolls Royce valorat en mig milió d’euros. Client preferent de la Joieria Rabat, vinculada a la xarxa de corrupció policial del Cas Macedònia, va adquirir-hi una vintena de telèfons mòbils de la marca Vertu, la més cara del món, amb models que s’enfilen fins als 12.000 euros la unitat. A ell, però, li cobraven la meitat. Malgrat la seva posició, Mestre no freqüentava gaire els principals cercles de la gran burgesia barcelonina, no obstant, presumia sovint de les seves relacions amb el PP.

Fortuna sospitosa

José Mestre va heredar l’imperi empresarial del seu pare, Juan Mestre “el Panocha”, un emprenedor del barri de Can Tunis que, als anys 50, va començar a fer negocis adquirint un bar i una furgoneta de repartiment. Des que un dia es va oferir a descarregar un vaixell del moll, la seva fortuna va créixer exponencialment. La periodista Ariadna Trillas de El País el descriu com “un home capaç de passejar-se pel port amb un feix de bitllets en una butxaca i una pistola a l’altra”. En dues dècades, la gestió de les importacions procedents de la URSS i un negoci de càrrega i descàrrega de productes metal·lúrgics el van fer ric. Al 1981, va ser detingut acusat de robar 130 tones de llautó d’una partida destinada a l’Iran. El fill José, però, va assumir la culpabilitat, per després fugir a França, on s’hi va estar fins que el delicte va prescriure. Amb la creació de l’operadora logística de contenidors TERCAT, el 1991, es va enfrontar a la fins llavors monopolística Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB). Això va donar lloc a una guerra bruta entre les dues firmes, en què els Mestre van utilitzar els estibadors del moll com a “braç armat”. El 2002, va  invertir 7 milions en construir una nova seu corporativa, que va ser inaugurada pel llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig. El seu cop més notori va arribar el 2006, quan TERCAT va cedir el 70% de les accions a la multinacional xinesa Hutchinson Fort Holdings, la primera empresa del ram a nivell internacional, per aconseguir l’adjudicació de la gestió de la nova terminal del port. Actualment, el Grupo Mestre aglutina un conglomerat d’empreses dedicades principalment a la gestió portuària, amb interessos també al sector immobiliari i al de la fabricació de dispositius d’il·luminació, entre d’altres.

El “Don” de la màfia del port

José Mestre controlava des de l’ombra una complexa infraestructura transnacional per fer arribar la cocaïna des d’Amèrica Llatina. A l’operació que el va delatar, la droga s’ocultava en contenidors de ferralla, que es feien arribar des de Panamà, tot i que també s’han detectat  importacions des de Colòmbia i l’Argentina. El metall que servia de tapadora l’adquiria Chatarrerías Cano, empresa fantasma a nom de Higinio Alonso, que disposava d’un magatzem prop de Madrid per emmagatzemar les partides. L’ex-torero colombià Olmer Valencia coordinava la preparació, transport i recepció dels contenidors. El nexe entre productors i compradors corria a càrrec del  mexicà Héctor Murillo. Mestre exercia el control a través de la seva mà dreta, Daniel Martín “Travis”, qui tenia un mòbil que feia servir només per comunicar-se amb el seu cap. Per reconèixer l’aparell, li havia enganxat un adhesiu amb el nom de “Don”. La caiguda de Mestre suposa un cop important contra les màfies que operen al port de Barcelona, que sovint han sigut notícia durant els darrers anys. La policia espanyola i la Guàrdia Civil hi mantenenen des de sempre una estreta relació, succeint-se els els escàndols de forma habitual. El mes passat, el fiscal anticorrupció José Grinda va recordar que al port -i a Catalunya en general- hi ha un “seriós problema de corrupció policial”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s