L’ús de l’acció directa guanya adeptes en un clima de ràbia col·lectiva

Gas lacrimògen per defensar El Corte Inglés

 

RAÜL GIRONA, MARC RUDE i JORDI SUSAK | 3-4-2012

Poca estona després de ser escenari d’aldarulls, prop de les quatre del migdia els Jardinets de Gràcia oferien una imatge primaveral. Centenars d’activistes dinaven i reposaven al sol sobre les zones verdes, recuperant forces per a una tarda que seria portada a diaris de tot el món. Milers de persones s’hi van anar apropant per participar a la manifestació anarcosindicalista que hi havien convocat CGT i CNT a dos quarts de cinc. Eren però les cinc de la tarda quan es va posar en marxa la concentració, on s’hi aplegaven ja desenes de milers de manifestants. La columna roja i negra va baixar per Pau Claris deixant constància del seu pas sobre els aparadors de multinacionals i sucursals bancàries. Paral·lelament, de forma més plàcida i festiva pujava per passeig de Gràcia la desfilada d’UGT i CCOO.

La columna va penetrar a Plaça Catalunya pel carrer Fontanella i la Ronda de Sant Pere, on ja s’hi concentraven grups independentistes, partits comunistes i assemblees del 15-M. La unió de totes les marxes convergia així sobre la simbòlica plaça, plena de gom a gom, una aglomeració de centenars de milers de persones que s’extenia pels carrers i avingudes del voltant. Eren aproximadament les 6 de la tarda quan, des de la banda de muntanya, es van sentir els primers trets de fusell piloter. Els Mossos van colpejar a la gent al xamfrà del carrer Fontanella amb portal de l’Àngel, provocant corredisses que la por va reproduir per tota la plaça. Però la serenitat va tornar a lloc als manifestants, a la vegada que els antiavalots formaven un cordó perpendicular al costat nord de la plaça, entre la façana del Corte Inglés i la calçada on hi ha parades de metro i autobusos.

Llavors van entrar en acció els grups d’acció directa, on persones encaputxades van encendre un contenidor a la cantonada de la ronda de Sant Pere, on s’hi aplegaven furgonetes dels antiavalots per protegir el conegut centre comercial. Les seves activitats no van ser però gens criticades per la resta de manifestants, ans al contrari, ja que milers de persones encoratjaven la iniciativa i cobrien els seus atacs. Tot seguit van realitzar una càrrega humana que va fer retrocedir la policia -que responia amb foc de bales de goma- fins més enllà de Pau Claris, on es va crear una nova barrera de foc. Els incendis van impedir per uns minuts l’accés dels antiavalots al segment de la ronda Sant Pere situat entre passeig de Gràcia i Pau Claris, fet que va permetre que els activistes calessin foc a la cafeteria multinacional Starbucks i comencés el setge del Corte Inglés. A la vegada que una o dues dotzenes de persones n’atacaven els aparadors, centenars més les animaven cridant “Foc! Foc! Foc!”. A les 7 de la tarda l’assalt al centre comercial era imminent, doncs s’havia obert un forat a la persiana després d’utilitzar com a ariet un senyal de trànsit. En aquest moment, les furgonetes policials van aconseguir travessar la barrera incendiària i els antiavalots van prendre el carrer descarregant una cortina de projectils de goma contra la multitud.

Els mossos van fer-se forts a la cantonada de Sant Pere. Llavors, es van col·locar màscares antigàs i van disparar per primera vegada a la història gas lacrimògen contra la població. Les primeres llaunes van caure a la banda de muntanya de la plaça, empenyent a la gent cap a passeig de Gràcia. Al passeig hi confluïa gent de tot signe, edat i condició, aterrorida per la boira química que ja es distingia a la plaça. Va ser llavors quan va produir-se un gest molt noble. Una vintena de bombers, que participaven a la manifestació dels sindicats majoritaris, van descendir per l’avinguda equipats amb el seu equip de treball i carretejant una sirena. Van formar un cordó de protecció a la primera línia per provar de dissuadir els mossos de gasejar de nou els manifestants, entre els quals s’hi trobava molta gent gran.

No va servir de res. Tot i que la situació ja estava controlada i els bombers havien demanat amb èxit que s’aturés el llençament d’objectes contra la policia, els antiavalots van disparar desenes de llaunes de gas lacrimògen al llarg del passeig de Gràcia provocant una estampida que va precipitar-se carrer amunt. Pràcticament a cegues i amb dificultats per a respirar, la gent va començar a córrer entre la fumarada de gas irritant i els espetecs de les pilotes de goma. Molts van arribar panteixant a la Gran Via, on van tombar a l’esquerra estossegant i rentant-se els ulls a una font propera. A la Rambla de Catalunya, però, esperaven uns quants furgons, des d’on els mossos realitzaven breus incursions en les que atacaven a gent de totes les edats que es retirava sense oferir resistència. Des d’allà van disparar amb bales de goma els manifestants que hi quedaven, que es van refugiar al darrere d’una terrassa protegida per pantalles de vidre. La potència dels projectils era tal que va rebentar les vidrieres.

Les hostilitats van cessar al passeig de Gràcia vora les 8 del vespre. Desenes de milers de persones van intentar arribar de nou fins a plaça Catalunya, per dur a terme una última mostra de rebuig abans de tornar cap a casa després d’un dia molt intens. Al casc antic, els avalots van continuar de forma intermitent fins ben entrada la nit.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s