Sheldon Adelson compra les primàries republicanes i apadrina el sionisme internacional

El magnat atresora 21.500 milions de dòlars, xifra equiparable al PIB de Bolívia

MARC RUDE | 27-2-12

El multimilionari nordamericà que vol aixecar una rèplica de Las Vegas al delta del Llobregat és un dels homes més poderosos del lobby sionista als Estats Units. Generós padrí del Partit Republicà,  finança la candidatura presidencial de Newt Gingrich, representant de la facció més ultradretana de la política de Washington. Als 78 anys, controla una xarxa transnacional de casinos afincada a Las Vegas, però obté la major part dels ingressos amb els macrocomplexos que ha construït al sud-est asiàtic, on s’ha provat la seva vinculació amb la màfia local.

Inicialment indiferent als afers públics, al 1988 es va començar a interessar per la política després de parlar amb Elder Bush, germà del primer Bush i oncle de George W. Des de llavors, ha entregat milions a les candidatures republicanes, posicionant-se a la línia més radical del partit. Ha sufragat amb 10 milions de dòlars la campanya de Newt Gingrich, el candidat del Tea Party que, segons ell, millor pot fer front al “socialisme” d’Obama. El seu suport va permetre a Gingrich guanyar a les primàries de la dreta nord-americana a Carolina del Sud i estar a punt de fer-ho a Florida.

El principal objectiu de la seva implicació en els afers públics és dictar les polítiques respecte a Israel. Adelson, que s’autodefineix com “un sionista fort”, s’oposa a la creació d’un estat palestí, fet que ha radicalitzat la postura de Gingrich sobre el conflicte, arribant a declarar que Palestina “és un poble inventat”. Adelson finança amb desenes de milions la causa sionista, però critica la línia més moderada de l’American Israel Public Affairs Comitee (AIPAC), emblema del lobby pro-Israel als EE.UU. Va acompanyar un grup de donants republicans a reunir-se amb Bush, el 2008, per reiterar-li la seva oposició a la iniciativa de pau de què parlaven Ehud Olmert i Condolezza Rice Va costejar, a través de la Zionist Organization of America, una pàgina sencera al New York Times exigint a Rice que no negociés amb els que “promouen el terrorisme i la destrucció d’Israel”. Al 2007 va fundar el grup de pressió bel·licista Freedom Watch, i es mostra partidari d’una guerra a l’Iran; descriu la possibilitat de que la república islàmica es faci amb armament nuclear com “un segon Holocaust”. Proper a la dreta més extremista del Likud, és amic personal de Benjamin Netanyahu, fins a tal punt que, el 2007, va comprar un diari amb l’únic objectiu donar-li suport. És el tabloid gratuït Israel Hayom, el rotatiu amb més tirada del país, molt criticat pel seu contingut propagandístic. Així com fa vint anys que dóna milions a la causa sionista, allò especialment rellevant, segons senyala el New Yorker, és que la utilització política d’un volum de diner cada cop més gran multiplica també la seva influència, que es visibilitza ara a la cursa presidencial republicana.

Sheldon Adelson atresora 21500 milions de dòlars, fet que el converteix en la setzena persona més rica del planeta, segons la revista Forbes. Per fer-nos una idea d’aquesta xifra extraordinària, podem dir que és superior al PIB d’una vuitantena d’estats, essent equiparable a la suma total del preu dels béns i serveis produïts anualment a Bolívia o el Camerun. Fill d’una família treballadora d’origen jueu que havia migrat a Massachusetts des d’Ucraïna, Adelson respon al perfil clàssic de l’emprenedor. Després d’intentar tota mena de negocis des de l’adolescència, va començar a fer-se ric als anys 80 organitzant congressos de fabricants d’ordinadors. Al 1989 va entrar a la indústria del joc comprant l’Hotel Sands a Las Vegas, primera peça d’un imperi que completarà el 1996 amb l’adquisició del casino The Venetian -inspirat en la ciutat italiana, amb canals i gondolers que canten òpera- i The Palazzo, el 2005. Però més del 80% dels seus ingressos provenen avui en dia dels complexos que ha construït durant la darrera dècada a Singapur i Macau, península xinesa que havia estat colònia portuguesa fins al 1999 i és l’unic lloc del país on és legal el joc. La seva aventura a la Xina és ben plena d’ombres; està sota investigació federal per part del Departament de Justícia dels EE.UU. per presumta corrupció de funcionariat estranger. A l’hora d’obtenir la llicència, va amansir les autoritats xineses convencent a congressistes del Partit Republicà de que retiréssin la seva oposició a la candidatura de Pekin per acollir els Jocs Olímpics del 2008. Cables diplomàtics del consolat nord-americà a Hong Kong, filtrats per Wikileaks, revelaven la seva relació amb la màfia local, a través de la figura dels “junkers”, promotors que capten clientela i permeten obtenir préstecs al mateix casino, a la vegada que es detalla una presència oberta de les xarxes de prostitució als establiments. Mentre Macau ha superat Las Vegas com a principal centre mundial del joc, Adelson s’ha convertit en el major inversor estranger a la Xina, i la seva fortuna s’ha multiplicat més de 14 vegades, després de que la crisi castigués els seus negocis a Nevada el 2008, reduïnt considerablement el seu capital. Als Estats Units el magnat ha mantingut un combat constant contra els sindicats i hisenda, i acumula auditories i litigis als tribunals. John L. Smith, un periodista de Las Vegas, que Adelson va forçar a la bancarrota després d’anys de processos legals per haver-lo criticat en un llibre, afirma que “Sheldon Adelson és un bully. Li agrada anar a la seva, i odia la gent que no està d’acord amb ell”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s