El frau de les entitats bancàries amenaça els estalvis de milers de persones

Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent.

MARC RUDE |  6/2/2012

Desenes de milers de persones no poden accedir als seus estalvis. Des del 2009, les entitats bancàries de l’Estat Espanyol van emetre en massa les anomenades participacions preferents, valors borsaris molt inestables i sense garantia, amb l’objectiu d’incrementar el capital propi. Per tal de col·locar el producte, que oferia avantatges escassos, van recórrer a les xarxes de confiança teixides entre els empleats de les sucursals i la clientela de tota la vida. L’estratègia va ser convèncer a gent sense coneixements del sistema bancari, especialment persones grans, de que dipositéssin els seus modestos estalvis en unes inversions arriscades i complexes, pensades per a experts, ocultant-ne deliberadament la seva naturalesa.

Amb la crisi econòmica, les participacions preferents, indirectament lligades a l’economia del totxo, han perdut fins a un 50% del seu valor. Els dictàmens de la Unió Europea han obligat a la banca a desfer-se d’aquest producte, qualificat com a “actiu tòxic”, i després de la prohibició de comercialitzar-lo entre petits estalviadors, les entitats financeres han lliurat una cursa per desempallegar-se’n. La Caixa, que ostenta el rècord estatal amb 4898 milions d’euros invertits en preferents, va anunciar al desembre la seva reconversió en altres productes financers, no gaire diferenciats dels originals, en un termini que es va acabar la setmana passada. La resta d’entitats han emprès iniciatives similars.

Quan les persones afectades volen retirar els seus estalvis, s’adonen de que els tenen bloquejats, alhora que els seus diners s’han perdut dins la metafísica incerta i incomprensible dels mercats de valors. Allò que els van vendre com un dipòsit, resulta ser un producte borsari de caràcter perpetu -si té beneficis, el banc et va donant interessos, però no et retorna la quantitat inicial-, subjecte a les oscil·lacions dels mercats, no garantit en cas de que la entitat faci fallida i sense cap mena de liquiditat, és a dir, que no és possible transformar-lo en efectiu.

Després que es multipliquéssin les queixes, el frau es va destapar el novembre passat, quan l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes (AICEC, ADICAE a nivell estatal) va denunciar a 52 entitats bancàries, incloses totes les de gran volum, per la comercialització indeguda de participacions preferents. AICEC afirma que “aquest producte tòxic està enverinant la vida de milers de ciutadants, la majoria gent gran, que havia posat els estalvis en aquests títols amb total desconeixement de les seves característiques”. Un mínim de 325.000 persones tenen preferents a l’Estat Espanyol, i ja són 30.000 famílies les que s’agrupen a les plataformes d’afectats d’AICEC-ADICAE.

Què són les preferents?

Les participacions preferents són valors o inversions de renda fixa, productes financers de gran complexitat que, a la pràctica, comporten convertir-se en accionista del banc, comprant el seu deute. És el que s’anomena deute subordinat. Les preferents es negocien a la borsa, exposant-se a pèrdues importants. Són valors a perpetuïtat, és a dir, que no tenen venciment; l’entitat retornarà la quantitat inicial quan ho desitgi. Pagarà interessos només si té beneficis, i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, per tant, si el banc o caixa fa fallida, la persona ho perd tot. El principal inconvenient n’és però la falta de liquiditat. Per recuperar als diners, les preferents s’han de vendre als mercats borsaris al preu que se’n pagui, que avui en dia és molt més baix que el seu valor nominal, la quantitat que es va invertir inicialment. Els experts coincideixen en que els riscos que comporten les preferents no en compensen els beneficis, i en tot cas no són un producte destinat a persones sense alts coneixements en la matèria.

Estratègia planificada

Tot i que ja van començar a circular a l’inici de la dècada passada, va ser a partir del 2009 quan la venda de participacions preferents va adquirir un caràcter generalitzat, i des de llavors la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros. Bancs i caixes havien d’ampliar el seu capital per encaixar la crisi i omplir el sot que va deixar l’explosió de la bombolla, i van decidir fer-ho a costa de la seguretat dels estalvis de la clientela de base.

A través de les sucursals, les entitats van dur a terme una campanya comercial per tal de col·locar preferents entre els clients particulars, sense cap mena d’escrúpols alhora d’entabanar a la gent gran perquè diposités els estalvis de tota una vida en aquestes inversions. Aprofitant la proximitat i coneixença generades per anys de relació comercial, les oficines van presentar-los les preferents com un producte ideal, de rentabilitat garantida i totalment segur, amb disponibilitat dels diners en tot moment, que donaria més interès als seus estalvis. Les víctimes de l’engany, pensant-se que contractaven un servei similar a un dipòsit corrent, simplement van firmar, confiades, el paper que els hi van posar sobre la taula.

La normativa exigeix que, a l’hora de vendre productes financers complicats, l’entitat té l’obligació de passar un qüestionari a la persona que els demani per saber si està capacitada per gestionar la inversió. Les persones afectades afirmen que no van veure el document o que ja venia amb les respostes marcades. Lídia Matilla explica a LA DIRECTA: “en el cas dels meus pares, van falsificar el test es on deia que tenien coneixements del mercat borsari, i això és impossible, quan insisteixo en que no saben llegir ni escriure”.

“Gat per llebre”

Les denúncies s’acumulen a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), organisme estatal encarregat de la regulació del sector financer.  Després d’anys de fer la vista grossa, el novembre passat va prohibir a la banca l’emissió de més productes de renda fixa  (bons, obligacions, participacions preferents). El seu president, Julio Segura, va admetre que s’havia produït “informació enganyosa, per no dir fraudulenta” en la seva comercialització. A partir de llavors, les entitats bancàries han bescanviat a correcuita les preferents per altres inversions, legals però de característiques similars. És llavors quan molta gent se n’adona de que els seus estalvis estan bloquejats i no els poden retirar, a la vegada que la seva continuïtat depèn dels vaivens de l’economia especulativa.

El col·lectiu d’advocats Ronda ha portat als tribunals un centenar de casos, demanant la nul·litat d’aquests contractes fraudulents. Cruz Clemente, un jubilat de 73 anys i veí de l’Hospitalet, havia acumulat un capital de 72000 euros després de treballar durant dècades com a operari a diverses fàbriques i porter d’immoble. El 2009, quan va anar a actualitzar la llibreta a la sucursal del BBVA, el director, vell conegut i persona de confiança, li va assegurar que “tenia un producte molt adequat per als seus estalvis”. Sense saber-ho, va contractar bons convertibles, que ja han perdut el 22% del seu valor. Òscar Serrano, advocat que representa les víctimes del frau, algunes de més de 90 anys, afirma que el pitjor ha estat adonar-se de que havien subscrit una inversió a perpetuïtat: “les persones grans volen un venciment, per tal de tenir disponibles els diners en cas de necessitat […] el producte no era l’adequat i no és tal com el van explicar a la gent, es va vendre de forma incorrecta”.

El cas de La Caixa

La Caixa va generar gairebé 5000 milions d’euros en preferents, a través de tres emissions, el 1999, el 2000 i el 2009. El 15 de desembre, el consell d’administració va donar com a termini el 31 de gener per dur a terme el bescanvi dels títols. Les participacions preferents de l’entitat es convertiran en deute subordinat a deu anys (70%) i en bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Les víctimes de l’engany no podran recuperar, doncs, el 70% dels seus estalvis fins d’aquí una dècada, a la vegada que el nou producte continua sense tenir garanties de cobrament, i el seu valor dependrà dels mercats. Els bons es podran vendre d’aquí uns mesos, quan es converteixin en accions, però el seu valor també estarà determinat per la borsa i probablement serà inferior a l’inicial. La majoria de persones damnificades han acceptat el tracte a contracor, ja que mantenir les participacions encara comportava més riscos. Vendre-les suposaria perdre entre el 40 i el 50% dels diners.

Dolores C., una tarragonina de 92 anys, viu amb 200 euros mensuals de pensió, i La Caixa li ha bloquejat 100.000 euros, que havia estalviat durant 40 anys de vida laboral, a causa de les participacions que li van vendre fa dos anys, quan en tenia 90. Albert A. és un veí de Manresa de 84 anys, i no es pot costejar el seu ingrés en una residència perquè no pot accedir als 80.000 euros d’estalvis que té atrapats a les preferents. “Sembla que tots els directors s’han comportat igual, que això obeeix a una estratègia dictada des de les altes esferes de La Caixa” afirmen les persones afectades i les seves famílies. .

Indignació popular

AICEC-ADICAE ha engegat una campanya de comunicació per donar veu als milers de persones que s’hi han adreçat a la cerca de solucions. L’associació organitza assemblees informatives arreu de l’Estat i dinamitza les mobilitzacions de les víctimes de l’estafa. A Barcelona, el 19 de gener, mig miler de persones afectades, la majoria d’edat avançada, van tallar la Diagonal davant les torres negres de La Caixa per exigir una reparació.  El dia 26, una vuitantena es van concentrar davant una sucursal de la mateixa entitat al barri de Can Vidalet, en una protesta coordinada amb l’Assemblea local del 15M. Quan els veïns, alertats per l’arribada de la policia, sortien al balcó preguntant “que han robat a algú?”, des de baix van respondre “sí, han robat a molta gent!”. L’objectiu és clar: “la devolució total dels estalvis estafats per la comercialització enganyosa, il·legal i il·legítima de les participacions preferents”.
Il·lustració:  La dictadura financera, Marc Rude, 5/2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s