Can Piella planta la llavor de l’autogestió rural al Vallès Oriental

 

Can Piella és una masia amb tres segles d’antiguitat, però feia dotze anys que es trobava abandonada en un estat ruinós quan, el 2008, un grup de persones va decidir restaurar-la i tornar a sembrar les terres que l’envolten. La finca està ubicada a les rodalies de la població vallesana de la Llagosta i és propietat d’una gran immobiliària, que deixa que l’espai es degradi a l’espera de que es torni a inflar la bombolla. Més interès hi semblen mostrar les persones que conformen l’Associació per la Preservació de Can Piella, que han rehabilitat completament el mas i hi duen a terme un projecte de reapropiació del medi rural, produint gran part dels aliments que els fan falta. Amb l’autogestió de les pròpies necessitats i l’empoderament individual i col·lectiu que això comporta, es perfila un nou model de relació amb l’entorn, que esdevé una alternativa vital i política a la recerca d’un canvi social cap a “un món més altruïsta, sostenible, ecològic i solidari, amb un clar replantejament del consum i on les relacions de dominació siguin només petites imperfeccions i no la tònica general”.

Autosuficiència alimentària

Els productes de l’horticultura ecològica i les gallines són els aliments centrals a la taula de Can Piella. Als horts s’hi cultiven verdures de temporada, a la vegada que s’han plantat una cinquantena d’arbres fruiters. El rebost de la masia es complementa amb l’elaboració artesana de pa i cervesa. La qualitat d’ambdós productes, directament testimoniada per l’autor del reportage, és exquisita. La beguda de civada alhora es dignifica, recuperant el seu tradicional caràcter nutritiu, “la nostra cervesa no és un simple refresc alcohòlic, sinó que està viva, alimenta”. L’objectiu és diversificar la producció per tal d’adquirir la màxima autonomia. “Per dur una dieta variada i equilibrada, amb les conserves de l’estiu, gairebé només ens falta farina, sal i sucre”. Les properes iniciatives giren al voltant d’un jardí de plantes medicinals i de la introducció d’abelles i conills, mentre que la vaca es veu encara com un projecte llunyà; “potser una cabra, per fer formatge”. Els aliments que generen els conreus van destinats a l’autoconsum i l’intercanvi. L’Eloi i en Pau, pagesos de Can Piella, ens parlen de les dificultats que pateixen alhora de comerciar amb els excedents que pugin tenir. Les normatives de les diferents administracions són molt restrictives, i estan fonamentades en les dinàmiques de les grans indústries alimentàries. “No es pot aplicar la mateixa regulació a una fàbrica d’aviram que a un mas amb una vintena de gallines: la legislació impedeix l’autogestió”.

Do It Yourself 

Can Piella promou que la gent recuperi el poder de fer les coses per sí mateixa, en tots els àmbits possibles. “Els espais okupats esdevenen espais de lliure experimentació, on la gent aprèn oficis”.   El propi edifici de la masia, que es trobava molt deteriorat pels incendis i ple de runa i d’escombraries,  s’ha renovat de dalt a baix a través de la pràctica de l’autoconstrucció. Es prioritza que l’energia no només sigui renovable, sinó també econòmica: “l’alt cost de les renovables dificulta que molts sectors socials hi puguin accedir. Amb l’ús d’elements reciclats, un l’escalfador d’aigua solar que valdria 1000 euros, ens n’ha costat 100”. La temperatura es regula a través d’artefactes com l’estufa-barril, que manté calenta una cambra amb la mínima despesa de llenya, així com els aliments es refrigeren a la fresquera. L’aigua s’obté d’un pou proper, i s’ha reconstruït una bassa des d’on es canalitza el rec. La gestió dels residus de l’hort i la cuina és responsabilitat de les gallines, mentre que una latrina seca, dispositiu natural i pràcticament inodor, fermentarà els fems barrejats amb cendres i fullaraca per transformar-los en un excel·lent adob.

El bosc comestible

La gent de Can Piella veu la necessitat d’anar més enllà de l’agricultura ecològica. A més de rebutjar l’ús de fertilitzants químics i llavors transgèniques, creuen que cal qüestionar-se el propi model agrícola, basat en el conreu industrial de grans extensions cerealístiques, que només proporcionen una collita anual. A la vegada, “el 70% dels conreus catalans estan destinats a la producció de pinso per a animals, així com també se n’importa d’altres països”. La idea canvia amb el concepte de  permacultura, on es diu que “la producció és infinita”. Amb una petita intervenció de la mà de l’home, es poden potenciar i reproduir els ecosistemes naturals del bosc per obtenir-ne bolets, medicines, fusta, fruita, i sobretot menjar per als animals. Com a tot arreu, a Can Piella hi conviuen diferents posicions sobre la qüestió càrnica. L’Eloi argumenta la seva postura individual: “La solució no és que ens fem tots vegetarians”, explica, “el que fa falta és una concepció diferent dels animals, que fan una feina imprescindible alhora de reciclar, desbrossar i fertilitzar la terra, que estalvia temps i ús de maquinària”. La dieta vegetariana sol requerir que als supermercats hi trobem tot l’any verdures que en realitat són de temporada; “quan a l’hivern només tens naps i cols, si mates el porc és una altre cosa”.

Reapropació rural

La proximitat amb l’àrea de Barcelona facilita l’accessibilitat a l’espai, trencant el tòpic de que, per veure projectes de reapropiació rural, hem d’anar fins a indrets perduts d’alta muntanya, quan en realitat les millors condicions per l’agricultura es troben a les zones que, gràcies a aquest fet, després han experimentat un major creixement. Al Vallès Oriental, “el clima, el sòl i l’aigua són ideals”. Però el camp no és de tothom, sinó que continua estrictament parcel·lat entre terratinents. Amb l’èxode rural, “milers de masies queden despoblades, però en molts casos els propietaris no les volen cedir, ni llogar ni vendre, sembla que prefereixin que caiguin a trossos”. És el cas de Can Piella, doncs la immobiliària que en detenta la propietat legal ha interposat una denúncia penal per usurpació. Can Piella necessita recopilar més suports davant el jutge, per tal d’acreditar la funció social que realitza.

Espai de formació

La dimensió pedagògica és un pilar fonamental del projecte de Can Piella. Arran de la necessitat  de compartir el coneixement que s’hi genera mitjançant l’aprenentatge mutuu, la masia esdevé un espai formatiu alliberat que apropa el post-ruralisme a l’àrea industrial. Les xerrades i debats no prenen lloc a la pedagogia pràctica; cada dimecres tothom qui ho vulgui hi pot aprendre a fornejar pa, així com els dijous estan dedicats a l’hort. Amb previ avís, podem participar en un taller de fabricació de cervesa artesana. L’activitat més concorreguda és però l’hort col·lectiu, on els dissabtes una vintena de veïns de les poblacions del voltant hi conreen els seus propis aliments. També es fan visites guiades per a infants d’esplais, i s’obren les portes a les escoles que vulguin organitzar-hi una sortida. Durant els dies 17, 18 i 19 de febrer, Can Piella acollirà les Jornades per la Repoblació Rural, amb l’objectiu de crear vincles entre les que persones i col·lectius que ja han fet o volen fer el “salt el camp”, elaborar nous projectes i seguir donant contingut a les propostes. La setmana següent, el 25 de febrer es celebra una de les dues festes que es fan cada any al mas, començant el dia amb activitats per a canalla per a acabar-lo disfrutant d’una nit de gresca i concerts a l’aire lliure.
.
Reclamem els camps

L’apropiació del medi rural com a espai d’alliberament personal, relacions personals igualitàries, contacte amb la terra  i dignificació del treball és una idea que trobem al llarg de la història, des del  socialisme utòpic a la contracultura dels 60 i 70. La petita escala de les col·lectivitats permet experimentar la construcció d’alternatives socials, que tenen com a objectiu transformar la societat mateixa.

Amb l’aplicació del capitalisme industrial a la producció alimentària, el model sostenible i biodivers de la granja es substitueix per monocultius de cereal transgènic i fàbriques d’animals amb un impacte perjudicial a nivell ecològic, social i laboral, així com la pagesia tradicional gairebé deixa d’existir. Llavors apareixen persones que desitgen tornar a treballar la terra i recuperar el control sobre la producció dels propis aliments, apareix la lògica del “som el que sembrem”. Són propostes que reben l’influx ideològic del moviment per  la sobirania alimentària, sorgit als anys 90′ de la mà de Vía Campesina, que busca la reapropiació de la capacitat de decidir en temes d’agricultura i alimentació a tots els nivells, emmarcant la seva lluita dins corrent d’oposició a la globalització neoliberal. De manera recent també es popularitzen les teories del decreixement de Serge Latouche i  el pensament anti-industrial de Miquel Amorós.

El moviment de repoblació rural està força implantat a casa nostra. A la vegada que a les ciutats proliferen les cooperatives de consum i els horts urbans, les zones de transició rural-urbanes es perfilen com a lloc idoni per establir-hi nous nuclis. L’espai més conegut potser és el de Can Masdeu, a la serra de Collserola, on les hortalisses hi creixen des de fa més de 10 anys.  També trobem Kan Pasqual a La Floresta, Can Ferriol a Arbúcies, Can Biarlu a l’Alt Camp i l’Ecolònia Ca l’Afou en una antiga colònia fabril de l’Anoia. Diversos col·lectius com Repoblació Rural, l’Espai de Recursos Agroecològics i la Cooperativa Integral Catalana coordinen les diferents iniciatives locals, mentre que Reclaim the fields i l’Alianza por la Soberanía Alimentaria de los Pueblos (Vía Campesina)  dónen a la lluita una dimensió global.

Després de dinar, a Can Piella es parla de la importància de trencar amb el “barnacentrisme” dels moviments socials, i la idea de que només es pot fer activisme polític des de la ciutat. Anar-se’n al camp és polític en sí mateix, alhora que “la ciutat també respon a un projecte polític de concentració del poder i control de la població a través de l’esclavitud del treball assalariat”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s