Un pas més cap a la privatització del transport públic metropolità

La pujada de preus arriba acompanyada de reduccions del servei i un empitjorament de les condicions laborals

Amb l’inici del 2012, entren en vigor les noves tarifes del transport públic metropolità de Barcelona,  que experimenten un fort augment respecte l’any passat. La pujada més important és la del bitllet senzill, que ara valdrà 2€ -un 38% més que el 2011-, mentre que la T-10 costarà 9,25€, un augment del 12%. Es tracta de l’increment més espectacular de les últimes dècades, molt superior al de l’IPC, que es situa als voltants del 2,5%. A la vegada, es duplica l’import de la multa per no dur el bitllet correctament validat, de 50 a 100€.

La pujada de preus va ser anunciada el 19 de desembre per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), ens dependent de la Generalitat que regula el sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona, format per Metro, FGC, Renfe, tramvies i autobusos. La decisió de l’aparell convergent ha rebut una àmplia condemna per part de la societat civil, a la que s’hi han sumat associacions, sindicats i partits de l’oposició. La FAVB va considerar-la una mesura “abusiva”, que “vé a sumar-se als anuncis de les pujades del preu d’altres serveis bàsics i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu”. Ahir 10 de gener es va convocar una vaga de consum a través de les xarxes socials, que convidava a abstenir-se durant tot el dia d’utilitzar els mitjans de TMB.

Mas ja va advertir, un cop guanyades les eleccions, d’un futur increment de les tarifes del transport públic, que ara s’ha materialitzat, amb una política enfocada a que les persones usuàries paguem cada cop una part més gran del cost total del sistema, un 58% del qual està actualment finançat per les diferents administracions. Joaquim Forn (CiU), president de TMB i tinent d’alcalde de mobilitat i seguretat, va explicar que “actualment amb el bitllet es paga el 42% del cost real del trajecte, i l’objectiu és arribar al 50%”.  La voluntat d’ATM de “bonificar els usuaris habituals del servei” a través de reduir el preu de la T-mes i la T-trimestre (un 2% i un 3,6% respectivament), va ser rebuda amb escepticisme, doncs són títols difícilment amortitzables que gairebé no s’utilitzen. La T-10 representa el 70% dels ingressos per venda de bitllets.

El que podria semblar una mesura destinada a millorar les prestacions del sistema, en realitat vé acompanyada de tot un paquet de retallades, que comportaran una reducció de serveis. Mentrestant, la situació de la plantilla laboral de TMB, principal operadora del transport metropolità, empitjora ràpidament, i les delegacions sindicals avisen de que la mala gestió de la direcció ha generat un dèficit multimilionari, magnificat pels “reajustaments” a la baixa que estan duent a terme els poders públics. Les noves polítiques afavoriran l’ús del cotxe a la ciutat, a la vegada que es reforça el dispositiu de vigilància i s’endureixen les sancions per viatjar sense pagar.

Resposta ciutadana

Davant la situació que es presenta, ahir es va realitzar una vaga de persones usuàries del transport metropolità, convocada per  #TMB51, una iniciativa ciutadana nascuda a les xarxes socials que ha rebut milers d’adhesions. Amb el lema “Del 1951 al 2012: el 10-G no agafis el transport públic!”, la proposta volia recuperar l’esperit de la vaga ciutadana contra la pujada de preus del tramvia del 1951, primera gran mobilització popular contra el règim franquista i episodi destacat de la història de les lluites socials a la ciutat.

El col·lectiu ha manifestat que “comparativament, el metro de Barcelona és el més car d’Europa”, doncs si posem en relació el preu del bitllet amb el salari mínim interprofessional de cada país, en efecte ens trobem que aquí és on resulta més car agafar el tren soterrat. A Barcelona, el bitllet senzill val 2€, mentre que el salari mínim estatal és de 641€. A Madrid, el tiquet val 1,50€. Un viatge al metro de París val 1,70€, i al de Nova York 1,83€, així com la retribució bàsica francesa es situa als 1300€ i la novaiorquesa als 1500€. A Estocolm, el bitllet val 20 cèntims més, però el salari mínim suec és 2 000€.

Situació del col·lectiu laboral

Àngel Gonzàlez, delegat sindical del Metro per la CGT -sindicat majoritari a TMB-, ens explica que l’empresa vol estalviar en personal 15 dels 56 milions als que s’eleva la retallada al ferrocarril suburbà. Ara es renova el conveni, i la direcció amenaça amb ERO’s temporals si la plantilla no accepta rebaixes en les condicions laborals. Gonzàlez afirma de que “es tracta d’un atac directe al conjunt de treballadors i treballadores de TMB”, a la vegada que “CiU, en connivència amb el PSC, està preparant la privatització de la xarxa de transport públic, i això sí que no es pot permetre”.

Una context similar es viu al Bus, on tots els sindicats que hi operen han decidit plantar-se i no accedir al xantage de la direcció: “no estem disposats a firmar ni negociar retallades”. Segons afirma Josep Garganté, conductor afiliat a CGT,  si es manté la unitat sindical “legalment tenim les de guanyar”, doncs un ERO seria il·legitimable perquè “en una empresa on el 98% dels treballadors fa el màxim d’hores extra permeses per l’Estatut dels Treballadors, és impossible que hi sobri personal”.

Mala gestió política

Segons les fonts sindicals, la principal culpable del dèficit és la direcció de TMB, on s’hi acumulen gairebé 70 càrrecs polítics i uns 700 llocs de treball fora de conveni. El cost real de l’elit dirigent no es pot determinar amb certesa, doncs les despeses que genera -sous, dietes, mútues privades…- no surten a la llum. Garganté afirma que “al sindicat només hem aconseguit informació de sota-mà o per la via judicial, hi ha una opacitat molt forta”. Mentre que, durant els últims 10 anys, el sou mitjà d’un treballador de TMB ha pujat molt per sota de l’IPC, el salari dels càrrecs directius ha crescut entre un 37 i un 52%. S’ha parlat de que els partits utilitzen l’empresa com a “cementiri d’elefants” i es nomenen directius a tall de favor, acumulant alguns d’ells més de mitja dotzena de càrrecs en diferents institucions.

Els equilibris de poder entre l’Ajuntament de Barcelona i les alcaldies dels municipis veïns pel control polític de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha comportat que CIU i PSC “hagin arribat a un acord per repartir-se els càrrecs” d’AMB i TMB. L’Àrea Metropolitana és una estructura burocràtica a través de la qual 11 alcaldes i regidors s’han arribat a embutxacar 333.000€ anuals en dietes i “indemnitzacions” per assistir a reunions. Els ocupants de les butaques proliferen sense que se sàpiga quan cobren ni quina és la feina que fan. Al costat del nou president de TMB, col·locat per Xavier Trias, el seu segon de llistes Joaquim Forn, es mantindrà com a vicepresident de l’empresa a Ángel Pestaña (PSC) i el seu equip. CGT recorda que, el 1998, “el dèficit del metro era zero”, però des de llavors s’inicia una etapa de “malbaratament econòmic i ostentació il·limitada” d’on ha sortit el forat de 400 milions que apareix ara.

El delegat Àngel Gonzàlez critica que una gran part del pressupost es destini a “despeses de propaganda, promoció, reprografia i panflets dels que se’n fan 100.000 i 50.000 es queden en una caixa a l’estació, a més de festivals i happenings diversos, que també paga TMB”. Una de les iniciatives més sonades és la de Mou-TV, una cadena de televisió creada el 2010 per fer propaganda de l’empresa en pantalles disperses per vehicles i instal·lacions. El sindicat opina que “abans de reduïr la freqüència de pas dels trens i perjudicar el passatge, s’ha de tancar una televisió que no transporta viatgers”, a la vegada que denuncia que s’externalitzin tasques de manteniment quan “hi ha personal de la casa disposat a encarregar-se’n”.

El 22 de desembre, la CGT i la Plataforma Sindical d’Autobusos (PAS) van emetre un comunicat conjunt on, per tal de garantir el dret social del transport públic, es plantejaven un seguit de propostes per tal de millorar el servei a través de la pràctica autogestiva,  començant per “la dimissió de tot l’equip directiu” i “el control de l’empresa par part dels propis treballadors i treballadores”. El dijous 12 de gener, la plantilla de Metro  celebra una Assemblea General, on es fixarà el calendari de mobilitzacions. Demanen el recolzament de les persones usuàries, a la vegada que, vista la situació, s’estranyen de que la vaga de consum “no s’hagi fet abans”, reivindicant també la congelació de les tarifes. Àngel Gonzàlez afirma que el que s’està fent “no és legal, no és ètic i no és moral. Si la Generalitat ho aprova, ens hi barallarem”.

Perjudicis ambientals

La pujada de preus, combinada amb la reducció de serveis, portarà sens dubte a un descens en el nombre de persones que opten per moure’s amb transport públic, fet que pot comportar que es facin més desplaçaments amb vehicle privat. Aquest fet seria perjudicial per la qualitat de l’aire i la circulació de vianants a Barcelona i els municipis i comarques del voltant. Així ho han indicat organitzacions i partits ambientalistes; Ecologistes en Acció va remarcar que la nova política de transport “afectarà a la nostra salut”. S’ha advertit de que es podria revertir la tendència creixent en la utilització del servei, que l’any passat va batre un rècord amb 947 milions de viatges validats. Paral·lelament, el consistori de Xavier Trias ha aplicat diverses mesures favorables a les persones que condueixen vehicles privats, com la rebaixa de l’impost de matriculació, la congelació d’algunes tarifes de la zona blava i exempcions en el pagament de la zona verda. Per altra banda, la quota del Bicing també s’ha apujat un 25%. Es perfila un model de mobilitat fet a mesura de CiU, que com indica Ricard Gomà, portaveu d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, “incentivarà l’ús del cotxe a la ciutat”.

El cost de la seguretat privada

Mentre que, com hem dit, les retallades al metro arriben a 56 milions d’€, la contractació dels serveis de seguretat privada del subterrani i el Bus Turístic, aprovada per 4 anys fins al 2015, té un cost anual de 21.716.505,84€, a repartir entre l’oligopoli format per Securitas (13,3 milions), Prosegur (6 millions) i Eulen (2,2 milions). Recordem que Prosegur va ser creada per antics alts càrrecs de les dictadures argentina i espanyola, així com Jaime Mayor Oreja figura entre els majors beneficiaris d’Eulen. Així mateix, els seus empleats han protagonitzat en els últims anys una llarga cronologia d’abusos i agressions. El 2009, vigilants i revisors del metro van apallissar un home a l’estació de plaça de Sants, tan sols per no portar bitllet; l’any anterior, a Madrid sortien a la llum diversos vídeos on un grup d’esbirros de Prosegur es gravaven entre sí mentre pegaven, insultaven i amenaçaven els viatgers. L’exèrcit de segurates, que al metro de Barcelona actua a les ordres de Ricardo Ortega, ex-comandant de la Guàrdia Civil, sotmet els passadissos, andanes i trens a un règim parapolicial.

Multes: Colar-se políticament?

Com a complement de la reducció de serveis i l’increment de tarifes, Trias va anunciar més inversió en sistemes de control i vigilància, per tal de continuar la croada contra les persones que, per falta de recursos o altres motius, viatgen sense bitllet. La sanció per fer-ho es duplica, passant de 50€ a 100€. Les ràtzies contra els passatgers “de gratis” van tornar-se habituals a partir del 2010, quan TMB va engegar les campanyes “Et creus molt llest?” i “El que la fa, la paga”, que van ser molt criticades per organitzacions de consumidors i usuaris. La insistència i actitud de revisors i vigilants de seguretat, gos inclòs, van generar queixes i malestar. El mateix context es vivia als FGC per aquelles dates, quan dos estudiants van ser detinguts per accions de sabotatge a l’estació de la UAB, en el marc d’una protesta contra les redades i l’elevat preu del transport. Desplaçar-se cada dia laborable a aquesta universitat des de Barcelona suposarà, l’any que comença, desembutxacar uns 74€ mensuals.

A primera hora del matí del passat 14 d’octubre, el metro va ser gratuït a la parada del Clot. Un grup de veïns i veïnes del barri va bloquejar les portes d’accés, per tal de que quedéssin obertes, cridant consignes com “el bitllet, que el pagui en Millet” i repartint volants a la gent que agafava el mitjà, que va mostrar complicitat amb la iniciativa i va agraïr no haver de picar el viatge. En la mateixa direcció es mou la iniciativa de Memetro, un col·lectiu de persones afectades que, en clau d’ironia, aviat posarà en funcionament una cooperativa mutualista sense ànim de lucre, la qual es comprometrà a sufragar les multes dels seus associats, a través de l’aportació d’una petita quota mensual. També estan desenvolupant una aplicació 3G per poder comunicar en xarxa en quines parades hi ha control de revisors, i donar així la veu d’avís. Sembla que la pràctica de colar-se per molts es legitima, ja sigui com a pura necessitat econòmica o com a forma de desobediència civil davant els defectes de la política de transports.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s