Tots els actors socials es mobilitzen de cara al 20-N

Els sondejos otorguen una àmplia majoria absoluta al PP

 

Els sondejos apunten que el PP aconseguirà una majoria absoluta aclaparadora a les properes eleccions generals del 20 de novembre.
L'enquesta preelectoral realitzada pel CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas, dependent de l'Estat), que sol ser més aviat favorable al
partit que està al govern, atorga entre 190 i 195 escons al Partit Popular, quan la majoria absoluta es situa als 176. El PSOE podria obtenir els 
seus pitjors resultats des de la Transició, obtenint entre 116 i 121 butaques.Les eleccions es celebraran en un context electoral marcat per la
crisi econòmica i un extès descontent popular respecte a una classe política molt desgastada, castigada per innombrables casos de corrupció, 
amb una incapacitat demostrada a l'hora d'afrontar la crisi i que cada cop és més manifestament dependent dels imperatius del gran capital 
internacional. Recordem que el dia 17 hi ha convocada una vaga general, i també es preveu que el Moviment 15-M torni a emprendre
 mobilitzacions massives de cara al nou ritual electoral. 

Guanyi qui guanyi, no hi ha gaires dubtes de que els dictàmens de l’eix francoalemany d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy continuarà decidint les polítiques en matèria econòmica. PP i PSOE ho saben, i esperen a l’endemà de les eleccions per a posar sobre la taula les previsibles retallades. En una campanya de baixa intensitat, Mariano Rajoy juga a no cometre cap errada, mentre que el PSOE de Rubalcaba, que ja ha desat Zapatero a l’armari, ha estat incapaç d’articular cap projecte creïble, i s’ha vist obligat a recórrer als vells elefants, com Felipe González o Alfonso Guerra, per tal de portar als mítings alguna cara coneguda. Per la seva banda, Duran i Lleida (CiU) ha centrat la seva campanya entorn el dèficit fiscal català, essent portaveu d’un sector del catalanisme que sembla ser-ho principalment per motius econòmics.

L’esquerra parlamentària

Izquierda Unida (IU) probablement es beneficiarà d’un electorat descontent per la girada a la dreta i l’incompliment de promeses per part del PSOE. La coalició de Cayo Lara (PCE) podria obtenir 8 regidors, tot i que continuarà fortament perjudicada pel sistema electoral. Recordem que IU és actualment la tercera força més votada a l’Estat (3,77%) però només té dos escons, mentre que CiU, que té menys vots (3,03%) en té 10. En aquesta ocasió s’incorporarà també a la coalició la Chunta Aragonesista (ChA), que va veure morir l’any passat el qui va ser el seu emblemàtic congressista José Antonio Labordeta.

La recentment creada formació ecologista Equo (nom format a través de les paraules ecologia i equitat) es presentarà per primer cop a les eleccions generals. ICV ha declarat públicament la seva simpatia per Equo, i s’hi presentarà en coalició a les properes eleccions europees. No obstant, en aquests comicis ha decidit continuar presentant-se conjuntament amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), federació catalana d’IU, però aquest apropament ha accentuat les tensions dins la coalició.

Un dels elements més interessants d’aquestes eleccions pot ser retorn de l’esquerra abertzale, sense representació al Congrés desde 1996 -amb l’excepció d’Eusko Alkartasuna (EA), que va tenir un escó entre 2000 i 2008-. Amaiur agrupa les candidatures d’Aralar, EA, Alternatiba i de les formacions il·legalitzades, llurs candidats i candidates continuen obligats a presentar-se com a independents. Un increment del vot abertzale aniria també en detriment de la dreta nacionalista del PNB, que podria veure reduïda la seva representació de 6 a 3 escons. Pel que fa a l’independentisme parlamentari català, les enquestes apunten que ERC, que es presenta en coalició amb Reagrupament, mantindrà els 3 escons que té actualment.

Partits extraparlamentaris

Entre les llistes que no s’espera que obtinguin escó, a les quatre províncies que formen el Principat es presenten formacions molt variades. Algunes de les més rellevants són partits centrats en una sola temàtica (single-issue parties) com els animalistes del PACMA o Pirates de Catalunya (Partido Pirata). Com és habitual, també son destacables les candidatures comunistes, en especial la coalició d’arrels trotskistes formada per Revolta Global, Izquierda Anticapitalista, Lucha Internacionalista i els Verds de la CC.AA. de Madrid, que a Catalunya es presenta amb el nom d’Anticapitalistes. Un altre grup comunista que es presentarà a les quatre circumscripcions és el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC, marxista-leninista), mentre que el Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI, trotskista) només serà a les llistes per Barcelona. També trobarem les candidatures d’Escons en Blanc, que aspira a canalitzar el vot blanc i deixarà l’escó buit en cas de sortir escollit o del Partit Republicà d’Esquerres, adherit a Izquierda Republicana, la històrica formació de Manuel Azaña. L’innovador Partido Abre Tus Ojos (P.A.T.O.) vol ridiculitzar el sistema a través de la ironia electoral, i convida a la seva web a enganxar un moc a la papereta.

Es recomana coneixement de causa a l’hora de votar Unificación Comunista de España (UCE), grup nacionalista espanyol, oficialment considerat com una secta, que a les passades eleccions va demanar el vot pel partit de Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia (UpyD), formació que també presenta candidatures a tot el Principat. En aquesta ocasió a Catalunya no s’han presentat llistes falangistes ni neonazis; probablement els seus votants es decantaran per Josep Anglada (PxC), que tot i que no s’espera que obtingui representació, ja fa temps que ha començat la campanya, i les seves activitats poden tornar a crear malestar aquestes setmanes. Per contrarestar la influència feixista també augmenta la feina de la plataforma Unitat Contra el Feixisme (UCF), que ha convocat una manifestació el dia 13 de novembre a Plaça Catalunya a les 13h.

Vot blanc, vot nul…

El significat que es sol atribuïr al vot blanc és el de mostrar desacord amb les candidatures presentades, mantenint però la confiança en el sistema representatiu. A nivell tècnic, però, presenta un efecte sovint no desitjat: al comptabilitzar-se com a vot vàlid, fa que pugi el percentatge de vots que un partit necessita per obtenir escó (llindar electoral) i per tant beneficia els partits majoritaris, en tant que fa més difícil que els grups més petits siguin representats. La conseqüència lògica del vot blanc seria que es transformés en escons que quedessin buits, però això no està previst a l’ordenament actual. La candidatura Escons en Blanc seria l’opció més adequada en aquesta direcció. El vot nul, resultat de manipular la papereta o introduir al sobre altres objectes o missatges escrits, pot ser degut a un error degut al desconeixement del funcionament del sistema de vot, però normalment es realitza també en clau de crítica al sistema. El vot nul no perjudica les opcions minoritàries, ja que es compta com a vot no vàlid.

Abstenció activa

L’abstenció activa ha estat l’opció que tradicionalment han defensat els corrents anarquistes i llibertaris. Així mateix, CNT i CGT ja han començat a fer campanya per aquesta opció. El Secretariat Permanent del Comitè Central de la CNT va emetre un comunicat dimecres passat on es parlava de que “el reto que afrontamos es el de crear una estructura social que nos permita liberarnos del sistema capitalista y éste es un trabajo que no puede afrontar ninguna clase de gobierno”. De la mateixa manera es va posicionar CGT, que el dijous afirmava que “abstenir-se el 20N és el millor referèndum per no legitimar la insostenible situació actual”.

La CUP va anunciar divendres passat que també defensarà l’abstenció activa.a les generals, negant-se a participar a les institucions d’un Estat Espanyol que “no és reformable”. La formació independentista va manifestar que “prefereix denunciar l’actual situació política, d’opressió nacional, crisi socioeconòmica i crisi del mateix sistema de representació” que participar en unes eleccions de “dubtosa utilitat”.

El Moviment 15-M ha apel·lat a la llibertat de consciència de cadascú alhora de decidir el seu vot, i no s’ha decantat públicament per cap opció concreta, tot i que algunes assemblees locals de diferents punts de l’Estat també han demanat l’abstenció activa. Pel seu discurs i consignes -“no ens representen”-, el vot indignat possiblement anirà a parar a l’abstenció, el vot blanc o nul, els partits extra-parlamentaris o, en menor mesura, l’esquerra parlamentària. D’altra banda, el emprendrà una creixent mobilització ciutadana de cara a la cita electoral

Por a la dreta

A l’Estat Espanyol hi ha un important sector de l’electorat d’esquerres que tradicionalment ha estat disposat a votar el PSOE, tot i no identificar-se amb aquest partit, per tal d’evitar una eventual victòria de la dreta. Aquest efecte, conegut com a “vot útil o estratègic” va ser decisiu, per exemple, a les eleccions de 2004, on la perspectiva d’una nova victòria del PP va fer guanyar les eleccions a Zapatero. El partit de Rubalcaba n’és conscient i sovint enfoca les seves campanyes per tal de captar aquest vot anti-PP. El gir a la dreta que ha fet el PSOE, però, retornaria aquests vots al seu destí original, és a dir, l’esquerra, el vot blanc/nul i l’abstenció. Una pancarta del 15-M descriu aquesta tendència a la perfecció:“votábamos a los que nos dan asco para que no ganaran los que nos dan miedo”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s