14-J: La legitimitat estava al carrer

14-J: La legitimitat estava al carrer 

La Història commemora molts actes que al seu dia van estar marcats pel mateix esperit


El 14 de juny passat, als voltants del Parlament de Catalunya els diputats es van trobar amb una realitat social que els interpel·lava cara a cara. El desplegament d’un dels operatius policials més imponents que s’han vist a Catalunya no va impedir que tan sols unes 3000 persones recordessin als culpables d’una situació insostenible que el poble existeix, que no és tan sols una estadística, ni un article d’opinió que es llegeix al diari.

El bloqueig del Parlament per part de la ciutadania indignada va ser una acció revolucionària. La lògica era clara: si no ens representen, no deixarem que decideixin per nosaltres. Encara alguns no en siguin conscients, tots els que estàvem allà vam ser capaços d’enfrontar-nos de tu a tu contra l’ordre establert amb l’objectiu implícit de la seva superació. Quan un sistema polític arriba a la seva data de caducitat, no hem d’esperar que els poderosos, en un rampell d’altruïsme, renunciïn voluntàriament als seus privilegis. És el poble qui ha d’assumir la responsabilitat del canvi.

El govern i les classes dominants van entendre el què passava i han utilitzat els instruments més efectius dels quals disposen -els poders mediàtic, policial i jurídic- per criminalitzar la protesta i castigar durament els activistes. No cal esperar clemència per part d’una classe política que per primer cop en molt de temps va veure tremolar el terra sota els seus peus, i que ara s’ha adonat que és vulnerable i té la necessitat de dissuadir noves iniciatives per tal de sobreviure.

Aquesta urgència política va comportar el sobredimensionament que van fer els mitjans oficialistes de la suposada “violència dels indignats”, una cobertura que va ser fal·laç i interessada. Els casos de contacte físic entre activistes i polítics van ser excepcionals i comparativament insignificants en relació amb l’actitud de la policia i la violència estructural a la que estem tots sotmesos per part d’aquells individus que desfilaven davant nostre. Precisament, va ser la contenció i sang freda que van mostrar els manifestants el que va impedir a Felip Puig de tornar a utilitzar a discreció la força bruta dels antiavalots, com va fer el 27 de maig a Plaça Catalunya. Una nova escena dels Mossos apallissant a gent asseguda a terra no hauria pogut ser justificada de cap manera davant l’opinió pública.

El 14 de juny la gent volia aturar la dinàmica d’un règim decadent, cristal·litzat en una aristocràcia política viciada i corrupta. La Història commemora avui molts actes que al seu dia van estar marcats pel mateix esperit. Un altre 14-J és un dia molt important per els francesos, de fet és la festa nacional del país. El 14 de juliol de 1789, el rei Lluís no dubtava de la legitimitat de la seva posició. Però el poble de París, que ja no podia suportar més els abusos d’una classe ociosa que havia portat el país a la misèria, pensava una altra cosa. Decidit a portar a la pràctica les seves idees, va encaminar-se cap a la Bastilla, símbol del poder monàrquic a la ciutat.

Estava legitimitat el Parlament per prendre decisions polítiques contràries al bé comú? No gaire més que el que avui dia anomenem Antic Règim quan matava de fam al populatxo, per la gràcia de Déu. L’experiència ens ha demostrat que, amb determinació i coratge, l’enderrocament d’un ordre polític quan aquest esdevé obsolet no és només necessari, sinó que també és factible. Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines. Aux armes, citoyens.

MARC RUDE- 5/11/11

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s