Vida i obra de Felip Puig

Nascut a Barcelona el 1958 i enginyer de professió, la seva estreta amistat amb els germans Pujol Ferrussola li va permetre un ràpid ascens com a polític des de que va afiliar-se a Convergència Democràtica de Catalunya. Al 1987 va ser escollit regidor de Parets del Vallès, i un any més tard ja era president del Consell Comarcal. Va accedir a la direcció d’ADIGSA, empresa pública que administra l’habitatge socials que depenen de la Generalitat; va ser-ne conseller delegat (1988-92) i també president (1988-96). Convertit en home de confiança de Jordi Pujol, al 1999 li va ser concedida una secretaria general a la Conselleria de Benestar Social. Posteriorment va ocupar també diferents alts càrrecs públics -en va arribar a compaginar 41- i dins l’estructura del partit, del que acabaria sent portaveu durant els governs del PSC.

Una amenaça ecològica

Com a conseller de Medi Ambient (1999-2001), Puig es va convertir en un gran paladí dels interessos empresarials. Va ocultar deliberadament la contaminació de la sofrera Pallarès de Tarragona, en conxorxa amb el seu germà Oriol, a qui havia col·locat com a director general de Qualitat de l’Aire de la Generalitat. Va ser un defensor afèrrim de l’ampliació de Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà, que va causar greu impacte ambiental sobre la Vall d’Àneu, a la vegada que va fomentar la construcció de nous camps de golf com el de Torrebonica, entre Sabadell i Terrassa. El Parlament li va tombar un projecte amb el que pretenia instal·lar parcs eòlics a espais naturals protegits. La Comissió Europea va denunciar la seva gestió pel reiterat incompliment de diverses directives relacionades amb la contaminació per purins, així com va fer cas omís a les advertències de Greenpeace sobre els perills naturals de la urbanització costanera. Va ser però el seu inicial suport al Pla Hidrològic Nacional el que li va comportar més animadversió popular, sobretot a les Terres de l’Ebre, on a Santa Bàrbara (Montsià) encara recorden el pregó que va realitzar per la força a la Festa Major del 2001, amb el poble ocupat per més d’un centenar d’agents de policia. Aquell mateix any, Pujol el va anomenar conseller de Política Territorial i Obres Públiques, etapa que va ser especialment fructífera per a Puig, tot i que potser no tant per la resta del país.

Comissions il·legals del 20%

Després de l’enfonsament del Carmel al gener de 2005, el llavors president Maragall va acusar l’anterior govern de cobrar comissions per realitzar obres públiques “vostès tenen un problema que es diu 3%”. La fiscalia va començar a investigar les irregularitats detectades a l’empresa pública ADIGSA durant l’època pujolista. Ricardo Murga, ex-dirigent de les joventuts convergents i empleat d’ADIGSA en l’etapa que Puig en fou el seu conseller delegat (1988-1992), va denunciar al cap d’uns mesos que en més de 20 ocasions va ingressar xecs per valor de dos o tres milions de pessetes cadascun a un compte personal de Puig a la oficina 1142 de La Caixa.

Un any més tard el Jutjat d’Instrucció nº3 de Barcelona va provar que diverses constructores van pagar a ADIGSA comissions il·legals de fins al 20% a canvi de l’adjudicació d’obres de construcció o rehabilitació d’habitatge protegit entre el 2002 i el 2004, època en què Puig ocupava la cartera de Política Territorial i Obres Públiques. Els habitages, emmarcats dins el “Pla Jove” d’ADIGSA, s’oferien en règim de lloguer social a joves per tal d’obtenir rèdits electorals. Entre els vuit imputats figurava tota la cúpula d’ADIGSA, formada per gent de confiança del conseller, com Ferran Falcó, president de l’empresa entre 2002 i 2004 i també militant de CiU. Dels cobraments se n’encarregava Josep Mª Penín, parent de Puig, que actuava com intermediari. Tot i que mai va ser demostrat, tot apunta que tan Felip Puig com Oriol Pujol Ferrussola, que hi tenia interessos immobiliaris, van participar activament a la trama.

Ingressos complementaris”

El setembre de 2007, Puig va decidir complementar els seus ingressos com a diputat creant l’empresa FPG Enginyeria, Estratègies, Gestió i Desenvolupament, que oferia assessorament en temes d’urbanisme, medi ambient i relacions empresa-administració. Durant el 2008, l’empresa va ingressar 93.343€.

Vinculacions amb el Cas Palau

Puig, que essent conseller d’Obres Públiques es va reunir en diferents ocasions amb Millet, va ser cridat de nou a declarar el 2010 per la seva presumpta vinculació amb el cas Palau. La constructora Ferrovial hauria pagat comissions del 4% a canvi de l’adjudicació de concursos d’obra pública, de les quals un 2,5% anava suposadament a les butxaques de CDC i un 1,5% a les del lladre Fèlix Millet. Era la màfia de Millet qui rebria aquests diners en concepte de “donacions”, per després fer arribar al partit la seva part a través de set convenis de col·laboració que el Palau tenia subscrits amb la Fundació Trias Fargas, dependent de CiU. El 2009 Puig havia admès públicament que la fundació havia cobrat 630.544€ del Palau, però es va negar a tornar-los argumentant que eren resultat de convenis “legals”.

Brutalitat policial

Des de que el desembre de l’any passat Artur Mas va entregar a Puig la corretja dels Mossos d’Esquadra, la seva actuació com a conseller d’Interior ha estat lamentable. Tot just assumir el càrrec, va suprimir el Codi Ètic de la Policia i va paralitzar la instal·lació de càmeres a les comissaries, mesura que havia adoptat l’anterior conseller Saura com a resposta als casos de tortura que s’havien produït a la comissaria de les Corts. Puig va mostrar-se “satisfet” després de desallotjar brutalment l’acampada de la plaça Catalunya el 27 de maig, on la violenta actuació policial contra la protesta pacífica va causar més d’un centenar de persones ferides. Va utilitzar de nou la ultraviolència dels anti-avalots per desnonar una família al Clot. Puig també ha autoritzat diverses concentracions feixistes, com el concert nazi que es va celebrar a Poblenou el passat 12 d’octubre. Actualment, el conseller s’enfronta a una querella col·lectiva per part de les víctimes del 27M i milers de persones exigeixen la seva dimissió. La resta de la seva biografia política, malauradament, encara està per escriure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s