La pau acabarà amb el turbulent negoci dels escortes

EUSKAL HERRIA

Se’n beneficiaven empreses com Prosegur i Eulen, vinculada a la família Mayor Oreja

 

Davant de la nova situació de pau que s’obre a Euskal Herria, el divendres passat el departament d’Interior del govern basc va anunciar que reduirà o elimanarà l’escorta privada d’aquelles personalitats es consideraven amenaçades per ETA. Durant els últims mesos ja s’han eliminat 500 de les 2700 places d’escorta que hi ha actualment al país, les quals suposen una despesa pública de 250 milions d’euros anuals. .

Les declaracions no s’han fet esperar. L’Asociación de Escoltas en Activo del País Vasco veu amb escepticisme el procés de pau, mentre que el sindicat independent USETI denuncia les males condicions laborals en què ja treballaven els escortes, a les que ara s’afegeix la pressió patronal perquè demanin la baixa voluntària. Tot i que el govern basc paga a les empreses de seguretat 6000 euros mensuals per escorta, només els n’arriba un salari base de 876€ que, amb els plusos i dietes, difícilment arriba als 1500€.

Entre les reaccions més hostils i desconfiades respecte al comunicat amb el que ETA posava fi a la violència dijous passat no ha estat estrany trobar les de Jaime Mayor Oreja, ex-ministre de l’Interior amb el govern Aznar i home fort del PP a Euskadi durant les últimes dècades. L’actual portaveu popular del Parlament Europeu va declarar que “ETA volverá a las andadas si las cosas no le salen” i que la Conferència Internacional de Pau de Donosti, celebrada el dilluns, havia estat un regal a la organització armada per part del govern del PSOE. Mayor Oreja, representant del sector més “nostàlgic” del partit, al 2007 es va negar a condemnar un franquisme que “muchas familias vivieron con normalidad y naturalidad” i que “representaba a un sector muy amplio de los españoles”.

El Jutjat de Primera Instància nº5 de Gasteiz va considerar provada la participació directa de Mayor Oreja al grup empresarial EULEN, un dels principals adjudicaris dels serveis d’escorta que contracta el govern basc. Així mateix, el seu germà José María ha estat president, conseller, administrador o soci de diverses empreses de seguretat privada que s’emportaven part del pastís, com Securotec, Protecsa i Prosegur, en algunes de les quals també tenien interessos altres càrrecs del PP.

La trama es va destapar el 2002 arran d’unes declaracions de Xabier Arzalluz, que va denunciar la privatització progressiva de funcions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat que havia impulsat Mayor Oreja com a ministre de l’Interior, lucrant-se ell i els seus familiars amb la jugada. Els germans Oreja van demandar Arzalluz, però els tribunals van confirmar la veracitat de les afirmacions del líder nacionalista. Durant el seu mandat, l’ex-ministre va repartir a tort i a dret escortes i cotxes blindats amb xofer entre càrrecs menors del partit i periodistes afins a aquest.

Fill de la burgesia carlina basca, Jaime Mayor Oreja es va introduir al món de la política de la mà del seu oncle, Marcelino Oreja, ministre d’Afers Exteriors amb la UCD. Un cop dissolt el partit que va rebatejar un nacionalcatolicisme tardà com a democràcia cristiana, va ser reclutat el 1989 pel PP de Manuel Fraga. Sembla que la seva moral integrista catòlica -va afirmar en una ocasió que “el aborto es propio de bolcheviques”- no ha estat incompatible amb els seus tripijocs. Els negocis bruts són tota una tradició a la família Mayor Oreja. El seu pare, el ginecòleg José María Mayor Lizarbe, va estar implicat en una trama de venda de nadons en la qual unes 200 criatures van ser robades entre el 1949 i el 1993 a diferents hospitals de Gipuzkoa, mentre que als pares se’ls deia que el seu fill o filla havia mort.

D’altra banda, és una creença molt extesa que l’explotació electoralista del conflicte basc ha beneficiat tradicionalment el PP: res és més util que un enemic per instaurar la por entre la ciutadania i justificar així polítiques autoritàries per tal de “salvar la pàtria del perill separatista”. Però és que el personatge, a més, s’hi omplia les butxaques.

L’explotació econòmica del conflicte

El grup EULEN és un enorme conglomerat empresarial que factura més de 1000 milons d’euros anuals. Propietat d’una de les famílies més poderoses capitalisme basc, està present en sectors tan diversos com la seguretat, la neteja o l’explotació vinícola -a través de las Bodegas Vega Sicilia-. El seu octogenari patriarca, David Álvarez, manté una estreta amistat amb Jaime Mayor Oreja i José María Aznar.

Un altra de les empreses adjudicatàries és Prosegur, multinacional fundada durant els anys 70 per antics alts càrrecs de les dictadures argentina i espanyola. El 1976 es va crear la filial espanyola de l’empresa, en la qual van estar implicats Mario Conde, la Banca March i diversos dirigents de la UCD, entre ells el ministre de l’Interior post-franquista Rodolfo Martín Villa, que va proporcionar a Prosegur quantiosos contractes amb el ministeri. El 1979 va absorbir Sociedad Anónima de Servicios de Seguridad, propietat de José Lopez Rega, fundador de l’Alianza Anticomunista Argentina (Triple A). Durant els anys 80, Prosegur va ser investigada per la justícia per evasió d’impostos i vinculacions amb el narcotràfic.

Actualment Prosegur té contractes multimilionaris amb les administracions públiques per la protecció de diferents espais, com el metro de Madrid, on el 2008 un grup de segurates van gravar-se en vídeo mentre apallissaven salvatgement un viatger. La crisi sembla no haver afectat a l’empresa, ans tot el contrari, doncs entre el 2007 i el 2010 va experimentar un creixement del 40%.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s