Anglada porta el seu discurs d’odi al cor de Barcelona protegit pels Mossos

El líder feixista Josep Anglada pretén presentar-se com a candidat a les eleccions generals, i després de ridiculitzar els valors de la Declaració dels Drets Humans a Salt, Interior li permet realitzar un acte de campanya a Barcelona amb l’irònic lema de “per la llibertat d’expressió de PxC”.

El míting xenòfob, que s’ha celebrat aquest diumenge a les 12 del matí a la plaça de Sant Jaume, ha aplegat prop d’un centenar d’individus, entre els quals es trobaven nombrosos nazi-skins. Anglada ha estat xiulat i escridassat pels vianants i un petit grup de simpatitzants antifeixistes que havien aconseguit accedir a la plaça. Els seus seguidors han respòs voleiant banderes espanyoles i fent la salutació romana, i s’han produït enfrontaments verbals d’una banda a l’altra de la filera de mossos que protegien els racistes.

Entre les 10:30 i les 11 del matí, s’han concentrat unes 400 persones a plaça Urquinaona per expressar el seu rebuig contra la presència del partit feixista a la ciutat. La manifestació, convocada a través de les xarxes socials, ha sortit a quarts de dotze i ha recorregut sense incidents el carrer de Trafalgar i el passeig Lluís Companys, per tornar en direcció a St. Jaume pel carrer Princesa. A l’arribar a la Via Laietana, però, s’ha trobat amb un desproporcionat cordó policial (ben bé una vintena de furgons) que partia en dos l’avinguda, bloquejant l’accés al Barri Gòtic. Vista la situació, la marxa s’ha dirigit finalment al Forat de la Vergonya, on ha estat desconvocada.

Pels volts de la una, els mossos han encerclat un grup d’un centenar de joves antifeixistes que pretenia dirigir-se de nou a St. Jaume pel carrer de la Bòria, on han estat acorralats per un triple cordó durant més de dues hores. Els agents anti-avalots els han identificat i escorcollat a tots, i s’han viscut moments de gran tensió dins i fora del cordó. Un home de mitjana edat, que presumptament havia “increpat” als policies (dient-los covards) ha estat brutalment arrestat al mateix carrer, i dos mossos se l’han endut arrossegant-lo pels cabells. Un jove també ha estat detingut. Els mossos han impedit als veïns de la zona accedir als seus habitatges, mentre que un nombre cada cop major de persones arribaven per solidaritzar-se amb els assetjats. Aquestes han intentat fer arribar aigua als companys retinguts, petició que ha estat reiteradament denegada pels agents, fins que algú s’ha atrevit a llençar dues ampolles per sobre del cordó. El bloqueig finalment s’ha aixecat a un quart de tres de la tarda.

Finalment, a les 6 de la tarda, Unitat Contra el Feixisme ha coordinat una nova concentració de rebuig a Sant Jaume. Aquesta plataforma ciutadana aplega diversos centenars de col·lectius i entitats de tot tipus (sindicals, polítiques, culturals, veïnals..) que han decidit comprometre’s en la lluita contra el feixisme. Unes 300 persones han assistit a l’acte, on hi han parlamentat portaveus d’UCF i del teixit associatiu català. Els oradors han expressat la seva indignació davant la profanació d’un espai amb una càrrega històrica i cultural tan important, i han assenyalat el perill que comporta l’expansió del feixisme per la convivència i les llibertats del país. Lluís Robell, representant de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV), ha advertit que l’autèntic perill radica en la banalització i la passivitat davant del discurs d’Anglada: “El feixisme no és una opinió, és un vòmit sagnant de la història”, ha afirmat. Com a conclusió, s’ha realitzat una neteja simbòlica de la plaça, que s’ha fregat amb lleixiu.

Més informació sobre el perill feixista a http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/

Vells coneguts

El feixista Josep Anglada, després de formar-se políticament a Fuerza Nueva i ser candidat pel Frente Nacional a les eleccions europees de 1989, va fundar el 2002 el seu propi partit, Plataforma per Catalunya (PxC), amb el qual va sortir escollit regidor a Vic el 2003. El projecte d’Anglada busca un nou mercat per l’ultradreta a Catalunya, desvinculant-la públicament del ranci alè de la seva pròpia herència franquista: “en Cataluña no nos interesa relacionarnos con todo aquello que sea el franquismo, la bandera española, el águila… ¡que yo lo llevo en el corazón!, pero políticamente no nos interesa” (Anglada en una entrevista oculta per Canal 9).

PxC decideix apostar per un feixisme més clàssic, que si bé es maquilla conforme als nous temps, recupera el discurs i les tàctiques que el van convertir en un èxit electoral a Itàlia i Alemanya: localitzar una minoria ètnica, demonitzar-la a través de la manipulació i la mentida, culpar-la de tots els problemes de la societat i presentar-se com l’única força capaç de combatre el fals enemic que ella mateix ha creat. Els musulmans, pel sol fet de ser un col·lectiu amb una llengua i cultura diferents present a Catalunya i que, tanmateix, ha patit una gran campanya de desprestigi durant l’última dècada, eren simplement la víctima més fàcil.

Cuando me enfrento a los medios de comunicación, yo tengo que ser el primer demócrata que hay en este país para ganarme a la gente. Lo que no puedo es salir y gritar: ¡Vamos a matar a todos los moros!

Anglada i els seus adlàters arrosseguen un historial delictiu ampli i divers. Veterans de grups falangistes residuals del post-franquisme i dels ambients neonazis, rar és el càrrec del partit que no ha passat una temporada a la presó. Atemptats amb bomba, violacions, agressions racistes i homòfobes, robatoris, amenaces, estafa, corrupció… Plataforma per Catalunya té les mans tacades de sang, constituint un museu amargament il·lustratiu del crim i la baixesa humana.

No obstant, el verí de PxC s’escampa pel territori de manera exponencial. A les últimes eleccions catalanes, el grup va obtenir 75.000 vots (2,4%), mentre que a les municipals del maig va passar dels 17 regidors que va obtenir el 2003 als 67 actuals. Tot i que valent-se d’enganys i males arts, el feixisme ha entrat a molts ajuntaments de Catalunya, especialment els d’aquelles poblacions on hi resideixen un major nombre de persones migrants.

Una amenaça per les societats europees

Perquè han tornat? Anglada no ha sorgit del no-res. Plataforma per Catalunya és només una expressió local d’un fenòmen més ampli. Fa temps que el fantasma del feixisme torna a terroritzar Europa. Durant les últimes dècades del segle XX, un ampli sector del nazifeixisme europeu va decidir -amb gran pesar- renunciar a l’exibició pública dels seus símbols i icones tradicionals, massa associats a l’horror en la memòria de la població. L’objectiu no era altre presentar-se amb una nova màscara, i també calia, lògicament, un nou enemic. Les onades migratòries que van començar a rebre alguns països occidentals en aquesta època donaven de nou l’oportunitat d’explotar la ignorància, els tòpics, les enveges, les frustracions i els prejudicis. I així van sorgir personatges com Haider (FPÖ) i Le Pen (FN), els germans grans d’Anglada. Són els seus i altres partits de la corda, com la Lega Nord, el Vlaams flamenc i l’NPD alemany (formació hereva del NSDAP, el partit nazi) els qui financen a Plataforma.

Com pot ser que Europa, després de ser reduïda a cendres sota les botes dels avis d’aquests individus, els doni als seus néts la confiança a les urnes? No va demostrar Auschwitz que la ideologia feixista és la degeneració més absoluta de la condició humana?

Una situació de crisi econòmica i altes taxes d’atur, acompanyada d’un augment de la pobresa de les classes mitjanes i una sensació general de frustració, apatia i desconfiança… va ser precisament el camp de cultiu on va brotar la mala herba del nazisme a Alemanya.

L’aliança entre el feixisme i els parlamentarismes burgesos ha estat tradicionalment ambigua. D’una banda, els grans capitalistes el veuen com una distracció útil, que permet desviar l’atenció de la ciutadania dels veritables culpables de la mala situació econòmica (ells). Mentrestant, l’stablishment cultural i les classes mitjanes miren amb menyspreu aquests quatre exaltats que mai no arribaran a res, però els feixistes acaben aconseguint enfrontar obrer contra obrer a través de maquiavèl·liques tècniques de manipulació, la bèstia assedegada de sang trenca la cadena amb la qual els poders fàctics tractaven de domesticar-la i comença la seva fúria genocida.

L’experiència històrica, i més a casa nostra, demostra sobradament quines són les ineludibles conseqüències del feixisme. Per la memòria dels nostres avis, i pel futur dels nostres fills, tenim l’imperatiu moral d’erradicar el gèrmen feixista de la nostra societat. No oblidem, però, que l’arma més poderosa contra el feixisme és la cultura: si el racisme es cura viatjant, el feixisme es cura llegint. Però no tolerarem ni una sola agressió més als drets inalienables dels nostres veïns nouvinguts. Ahir, avui i demà, la consigna és clara: NO PASSARAN!

Versió reduïda a http://www.setmanaridirecta.info/noticia/anglada-porta-el-seu-discurs-dodi-al-cor-de-barcelona-protegit-mossos

Per no oblidar…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s